Tinc 16 anys i fa més d'un any vaig estar sortint amb un noi de la meva classe, o això es suposa, perquè només vam estar una setmana i va ser un lio i prou. Ell va ser el meu primer lio i jo per a ell també. Però em va deixar perquè segons ell "erem molt diferents". Jo portava enamorada d'ell dos anys abans de que ens liem i segons ell, ell portava pillat per mi des de feia un any. No he tornat a tenir res des d'aquest moment.
Quan vam acabar ens vam deixar de parlar. Ara estem a 1er de Batx i continuem a la mateixa classe, i si ens hem de parlar ens parlem, però per algun tema de classe o per alguna cosa necessària, cosa que em fa ràbia perquè abans de que passés res ell i jo érem molt amics. La cosa és que ell abans era molt tímid i ara no ho és tant, i quan parla amb altres noies de la classe em fa ràbia perquè ell amb mi era així, però no ho era amb totes les noies. A més a més, moltes vegades tinc la sensació de que m'evita.
L'altre dia em vaig enterar de que ha conegut una noia i que estava començant una relació, però no va voler dir qui era la noia. Jo em vaig sentir trista.
Ara porto dos dies seguits somiant amb ell.
En un somni, jo i les meves amigues ens vam enterar de que estava sortint amb una noia bastant més petita que nosaltres i vam anar a buscar-lo a casa seva per enterar-nos de qui era. Ell era a casa seva amb els seus amics, i quan nosatres pujavem les escales ells les baixaven, de manera que en vam creuar, i ell portava una bossa de mà amb la que em va donar un cop i jo em vaig caure per les escales i quedava ridicularitzada i humillada i ell va passar olimpicament de mi.
A l'altre somni, amb tota la classe anaàvem a un balenari i en sortir jo em vaig deixar la bossa al vestuari, així que vaig anar a buscar-la, ell em va seguir, i jo em vaig amagar, i ell es va asseure a un esglaó, en sortir del meu amagatall ell es va posar de peu, em va donar la mà i em va acompanyar a buscar la meva bossa. Jo li anava fent preguntes però ell només somreia o contestava breument i m'acariciava, i quan estàvem a punt d'arribar-hi, em va fer un petó, ben romàntic, com els de les pel·lícules.
Ahir, me'l vaig trobar de festa i ni em va saludar, em girava la cara, tampoc m'esperava gaire, però almenys una salutació per cortesia...
No sé que és el que sento per ell, crec que no hi tornaria a sortir amb ell perquè té moltes coses que no m'agraden, però també té punts forts que m'agraden molt. Per més que intenti oblidarme'n, no en puc, o no en vull, a vegades crec que ho he superat i estic temps així, però sempre torno a caure.
No sé que fer!
Moltes gràcies!
InterPersonal Data: 16/07/2015 11:57
Hola Anònima!
Sóc la Mariona Busto, psicòloga d'Interpersonal. Moltes gràcies a tu per escriure'ns i explicar-nos la teva història!
Els amors que han estat important per a nosaltres, encara que la relació en si hagi durant una setmana, no s'obliden. Però amb el temps un pot recordar-les sense tant de dolor. No et pressionis i dóna't el temps que necessitis.
Fa temps que la vostra relació es va acabar i pel que ens expliques sembla que ell està en un moment diferent del que et trobes tu i potser no et té tant present com tu el tens a ell. Això no és fàcil de portar, ja que ens agradaria que les coses fossin diferents i que no es comportés amb tanta indiferència cap a tu i més si ha estat algú important en la teva vida, però com veus no hi podem fer massa cosa...
El que nosaltres et recomanem és que intentis posar una mica de distància emocional, i que et centris a passar-ho bé, a compartir estones amb els teus amics i amigues, i a conèixer gent amb la qual compartir estones. Veuràs com de mica en mica vas estant millor i no et molesta tant saber que ell comença una relació amb una altra persona.
Molts ànims bonica! Una abraçada ben forta i bon estiu!
Mariona Busto
@marionabusto
www.consultajove.cat
Només els moderadors i l'usuari que ha fet la consulta poden publicar-hi respostes.
