anorèxia

Hola, tinc un greu problema i necessitaria la vostra resposta de seguida.
Tinc una amiga que està molt prima. Fins ara jo havia pensat que era per la seva constitució, però començo a veure que no. Jo soc una persona que menjo normal o que a vegades no tinc gana, però sempre menjo. Ella i jo som amigues des de fa poc, però ens hem convertit amb millors amigues.
És molt guapa i molt prima , però ella mai està contenta amb el seu cos. Semore s'està queixant.
Fa unes setmanes va començar a fer veure que jo no menjava i anava dient a la gent que tenia molts complexes, cosa que no és veritat. M'he aprimat des de l'últim any, però perquè estic creixent, no he deixat de menjar mai. Ella ha aprofitat que m'he aprimat per inventar-se i dir que jo soc anorèxica. Fins ara jo no entenia perquè ho feia, però aquesta setmana hem anat de colonies i he entès perquè ho fa. S'inventa que jo soc la anorèxica perquè la gent no s'adoni que ho és ella.
En aquestes colònies donaven molt, moltissim menjar. Com ja he dit soc una persona de menjar normal, no a gran quantitats. I clar molts dies deia: uf no puc més. (Cal aclarar que sempre ens donaven pasta, arròs, patates fregides i carn a gegants quantitats). Quan jo deia: ja no tinc més gana, ella començava: has de menjar, has de fer un esforç, no menges casi res, em preocupo per tu, t'ho has d'acabar tot... I anava ensenyant a l'altra gent de la taula que no m'havia acabat del tot el menjar. Ningu però ningu s'acabava el menjar, però la meva amiga va convencer a tothom que jo era anorexica. Mentrestant ella no va tastar el plat. No va sopar cap dia, ni esmorzar i al dinar menjava poquissim, super apoc apoc i trossejant el menjar... Ningu se'n donava compte perque tothom estava pendent de mi. Jo per fer contenta a la gent i pwrque la bola no es fes mes gran m'ho vaig menjar tot cada dia i vaig acabar amb molt mal de panxa.
En resum, crec que la meva amiga es anorexica, però ella s'inventa que ho soc jo perque no l'enganxin a ella.
Sempre s'està mirant el cos i queixant-se, i està realment prima.
He intentat parlar amb ella, però diu que sap que esta prima i que l'endema menjarà més, però són excuses per treure-se'm de sobre.
El pitjor de tot això esque de tant dir-me anorèxica tinc por que ho acabi sent. De tanta obligació que tinc de menjar davant la gent, m'acabi creient que soc anorèxica. Tinc molta por.
Estic moooolt preocupada i no se que fer.
No puc parlar d'això amb els meus pares perque si ho sabem em prohibiran anar amb ella i no la vull perdre.
Que farieeu? Avui vaig a sopar amb ella.
Moltissimws gràcies

Hola! Ostres, la veritat és que és una situació complicada, entenc perfectament la teva preocupació. Pel que dius sembla que aquesta amiga està patint un trastorn de la conducta alimentària però li costa demanar ajuda, i la malaltia la porta a voler "despistar" l'entorn fent-los creure que ets tu la que tens un problema. Si ja has intentat parlar amb ella però no ha fet cap canvi, el que has de fer és parlar amb algun adult que se'n pugui fer càrrec. De fet, el millor que pots fer és parlar amb els teus pares Sé que costa fer-ho, però és la millor solució tant per a ella com per a tu. Fins que ella no rebi ajuda no se'n podrà sortir, i el que tampoc podem permetre es que tu et vegis directament perjudicada pel seu problema. Un cop hagis parlat amb els teus pares, pots demanar-los ajuda per avisar els pares de la teva amiga sobre el que està passant. Pensa que si té anorèxia els seus pares ho han de saber per ajudar-la. I si parles sincerament amb els teus pares, ho entendran, no tenen perquè prohibir-te que la vegis. Però, fins i tot així, és preferible que no us veieu durant un temps però que ella rebi l'ajuda que necessita i que tu puguis descansar de les conseqüències negatives que la malaltia té sobre la vostra relació. Molts petons!!