La meva culpabilitat vé de perquè no estim al meu pare. Ja de sempre he estimat a la meva mare més, perquè ha estat més amb el meu germà i amb mi. Però jo sí que creia que li tenia carinyo, ara els meus pares estan divorciat (des de fa més de 2 anys) i fa un any que la meva mare es va mudar a Catalunya, junt amb el meu germà i jo (que som de Còrdova) perquè aquí tenim tota la família. En aquest any que he viscut aquí no he trobat al meu pare a faltar, ess a dir, desprès d'una setmana sense veure el meu gos ja el trobo a faltar però amb el meu pare no és així. I em pregunto quina mena de noia no estima al seu pare, per què sóc incapaça d'estimarlo i em fan una mica d'enveja les meves amigues quan les veig amb els seus pares. Tampoc l'odia, es que m'és totalment indiferent. Sóc un monstre?
La confusió és perquè fa gaire 3 anys, quan tenia 12 anys, estàvem de vacances a la platja i va passar algo que encara no entenc: al meu germà li havia picat una medusa i la meva mare se'l va portar corrents al socorrista mentre el meu pare i jo tornàvem sols a la tovallola, de sobte em va tocar el cul i jo em vaig voltar a demanar una explicació i el em va dir textualment: "¿no me merezco algo?". Des de llavors entenc que vol dir que com a pare es mereix una recompensa per pagar per nosaltres. Em porava molt bé amb ell, de tota la meva vida crec que li vaig respondre malament però no molt com a màxim 5 vegadas. Amb la meva mare si que m'he portat pitjor, sense res extrem és clar, perquè em renya més però també és la persona a la que més estimo del món i ens perdonem de seguida. Em vaig sentir molt malament perquè creia que ja ho feia bé i que li donava tot el que podia, encara que m'estimava més la meva mare sempre l'ha abraçat i tractat com a pare. Fins i tot, vaig arribar a sentir-me culpable per néixer. Què va voler dir? Tinc raó? Vaig exagero molt?
InterPersonal Data: 15/07/2015 18:13
Hola bonica,
t'acabem de contestar fa una estona. Perdona el retard!
