Parella...

Mira, fa quatre mesos que estic sortint amb un noi i no sé si estic perdent el temps... Tinc 15 anys, i penso que ara deuría d'estar disfrutant del estar soltera. Tots diuen que es bonic tenir parella, estar enamorada i tal. Però jo no ho veig així. Jo l'estime, però no ara... Si m'imagine un futur amb ell, però no en aquest moment. I tinc por de deixar-lo i que ell m'oblide per sempre... Ara vulg estar sense ningú, uns anys mes tard a lo millor tornar amb ell... Però ell no voldría tornar amb mi i jo hauría cotmés un gran error. I no sé, estic fatal... No vulg pedre la meua joventut, però tampoc vulg que ell m'oblide... Necessito ajuda, estic molt mal...

Hola Marta!

Sóc l'Eli Aulet. Psicòloga d'interpersonal.

Entenc com et sents!!! Anem a veure. És cert que has de fer cas al que tu vols, i també al teu cor. Has pensat , però, si existeix una altra opció? Pensa què implicaria eprdre la teva juntentut: no estar amb les amigues? no estar amb altres nois? no fer plans?

D'aquestes preguntes la d' estar amb altres nois si estàs amb un és la que no és compatible amb tenir una relació. Bàsicament perquè en aquesta societat no portem bé el tema de la poligamia, però les altres són compatibles amb tenir una relació. Es tracta de que li diguis a ell quin tipus de relació vols portar, quines necessitats tens i negociar-ho. Es tracta d'allò del donar i rebre!!!

És natural que t'apareguin aquestes pors de perdre la juventut i també les ganes de fer cas al teu cor. Planteja't si e´s viable combinar-ho tot: juventut i parella! i llavors parles amb ell del qeu encessites i de com vols portar la relació. També és important qeu ell t'expliqui les seves necessitats per tenir-les en compte i al dia a dia anar decidint com les respecteu ttotes.

Endavant

Eli Aulet www.interpersonal.cat