Sóc diferent?

Tinc 13 anys i des de fa dos anys, qua va ser quan vaig entrar a l'institut tothom em va començar a tractar diferent i em van com marginar. Era la apartada del grup. Jo sempre he set una nena sensible i sempre he set la bona nena. Tothom ja sap com soc i sap com me les pot fotre així que sempre hi ha algú que me la fot. Soc una persona molt reservada i sempre em guardo els problemes a mi mateixa i quan porten i molt de temps que me la foten, exploto i arribo a casa plorant. Soc diferent a l'altre gent perquè no m'agrada quasi res del que a la gent normal els hi agrada. Moltes vegades acabo sola per culpa d'això. Tothom em diu que soc més madura de lo normal per l'edat que tinc, i és que potser és veritat perquè amb els que m'entenc més i em faig més són amb gent més gran que jo. Jo en tinc 13 i em parlo amb gent de 15, 16, 17, 18 i 19 anys. Però vaja que amb aquests més grans només són 4 persones contades amb les que parlo. He pensat en canviar d'institut però tinc por de que en els altre instituts em trobi el mateix.
Moltes vegades penso amb els amics que tinc de veritat i és que en tinc molt pocs. A mi això em fa sentir sola.
Abans d'aquest Nadal, em vaig començar a posar malalta. I a partir d'aquí durant cada més. Els metges no em trobaven res, perquè com no tenia símptomes ni res d'allò molt important dons li donàven inportància. Jo em vaig començar a sentir bastant inútil perquè era com que ningñu em feia cas i que tot això m'ho estava inventant. La meva mare al final va pensar que potser era psicològic. Jo també hi estava d'acord però que em passés cada més era com molt estrany. Fa poc em va portar a un metge estrany de les energies del cos i coses de la psicologia i una mica em va funcionar però moltes vegades em sento igual. De vegades no sé ni serveixo per algo en aquest món perquè és com que faig nosa a tothom. Però lo més important és que tinc una família que m'estima i continuo estant així de malament. És que ja no sé què pensar.
Tot just ara fa uns mesos em va entrar una persona molt especial a la meva vida que m'enten, i gràcies a ella vaig tirant endavant. Moltes coses les faig per aquesta persona però al final penso que ja no ho fer només per aquestes persones que m'estimo sinó que per mi mateixa. Penso que potser no hi ha ningú que em pugui entendre del tot i que potser mai trobaré aquesta persona. Ja nosé què fer enserio. Necessito un consell o algu per poder-me pujar l'autoestima encara que sigui. Només tinc 13 anys i encara molt de temps de vida. La vull viure! No vull estar sempre amargada i ratllada. No vull estar sempre amb dolors...
Bueno no m'enrotllo més, només que si m'intenteu ajudar encara que sigui em farieu un gran favor.

Hola mariaa_14!

Sóc l'Eli Aulet. psicòloga d'Interpersonal.

Doncs em sembla molt valent per part teva el qeu dius el email sobre les teves ganes de deixar de patir! Això és molt positiu!!

És cert que a vegades a la vida es passen èpoques,a vegades una mica llargues, més complicades qeu d'altres, però tot s'acaba i tot passa i podem aprendre molt de tot això.

Jo et diria que si et sents malament amb el teu entorn, pot ser una bona estratègia canviar d'entorn, sÍ! però de totes maneres, també afegiria que si que e´s molt important que tu mateixa puguis aprendre com gestionar aquestes situacions `perquè no es repeteixin.

Penso que una teràpia et pot ajudar moltíssim! Et suggereixo un treball de psicoteràpia on aprenguis a coneixe't, a marcar límits, a tractar-te bé a tu mateixa i relacionar-te positivament amb els demés.

Pots buscar un centre de psicologia per la teva zona, on puguis treballar tots aquests temes.

Eli Aulet www.interpersonal.cat