Tinc por de marxar de casa

Porto tot el curs intentant convèncer al meu pare de poder anar a compartir pis a prop de la universitat i no haver de pujar i baixar amb bus cada dia (l'anada és de quasi 1 hora, suma-li la tornada), però finalment vam arribar a un acord. He estat veient pisos per veure una mica el que hi ha tot i que la meva millor amiga m'ha ofert anar a viure amb ella a casa la seva àvia. El cas és que m'he estat imaginant com serà la meva vida universitària, estar lluny del pare i valer-te per tu mateixa i m'ha agafat la por de no ser capaç de viure fora de casa i fins i tot começo a considerar haver d'anar en bus. Però vull començar una nova vida, perquè en el meu cas, he tingut restringides moltes coses des de petita (no puc sortir de nit ni anar a sopar fora amb amics, no puc sortir gaire amb les meves amigues...) i potser per aquest motiu soc una persona solitaria i molt, molt tímida, em costa massa fer amics. Vull treure'm aquesta por de sobre i crèixer com a persona però no m'hi veig capaç i no sé si fer-me enrere.

Hola bonica,

Sóc la Laia Sala, psicòloga d'Interpersonal. Gràcies per escriure'ns.

Tots els canvis fan por i si són tan bruscs com aquest, és natural que tinguis moments de dubte i t'imaginis el pitjor. L'important és que prenguis la decisió per tu mateixa. Tos els fills hem de marxar de casa, és un aprenentatge, i sembla que això ja ho tens bastant clar.

Per altra banda, recorda que sempre pots canviar d'opció (no hi ha res que sigui inamobible), per tant, parla amb el teu pare si et fa por i busqueu algunes estratègies per sortir-te'n millor. Veuràs com el teu pare també t'ajuda!

Una abraçada i a adaptar-se als canvis (és la manera de créixer) ;)

www.consultajove.cat