Estic confusa

Estic molt confusa ja que no em puc desenamorar del meu millor amic. A veure, t'explico.
Jo el conec des de fa temps, però la nostra historia no es massa normal... Jo visc a una urbanització d'un petit poble del Tarragonès i fa 4 anys em vaig barallar amb els de la meva edat (casi tots) del poble. Jo anava a l'escola a un altre poble del costat. Tot va passar a carnaval, per una baralla amb la meva millor amiga (te dos anys menys que jo). Com la vaig voler defendre, em vaig posar en problemes. El meu millor amic va venir a viure al poble (te un any menys que jo) perquè els seus pares s'havien separat i es va relacionar molt amb tots els que jo no em portava be, així doncs, jo no em portava gens bé amb ell, per mi que era amb el que pitjor em portava. Ens insultàvem, ens pegàvem.. de tot. Això que jo amb ell no havia tingut cap problema.
I bueno, no m'enrotllaré massa, tot va canviar quan va repetir curs (els problemes familiars li havien afectat molt) i va començar a relacionar-se amb els d'un any menys, que eren els meus amics. No va tocar cap més remei que deixar el passat i intentar millorar la relació, però cap dels dos volia.
Van anar passant els mesos i el nostre intent de portar-nos bé anava en camí. Vam començar a parlar molt i molt... cada dia més. No m'estava adonant que començava a sentir alguna cosa per ell.
Ell es un noi que sempre ha dit que no vol tenir cap relació, que prefereix no enamorar-se de ningú, ja que de tan petits no servia per res.
Però ell ho va fer igual, es va enamorar d'una de les meves amigues, això m'afectava, pensava que no m'afectaria tan però si, sentia moltes coses per ell, no sabia com dir-ho.
A la meva millor amiga no li podia dir res perquè també sentia per aquell noi.
Jo l'ajudava molt psicològicament, això a ell li anava molt bé. A mi també per acostar-e més a ell.
Tot va continuar mes o menys igual. Jo cada vegada més enamorada.
Un dia qualsevol d'estiu, per la nit, jugant al "escondite" vam anar junts i em llançava moltes indirectes dient que ell havia estat enamorat de mi.
Quan vaig arribar a casa, sense entendre molt bé les indirectes, de sobte veig que em truca, contesto i em sola tot el que no havia sigut capaç de soltar. Em va dir que va estar molt enamorat de mi, quan jo no podria estar ni 24 hores sense veure'l. Jo li vaig dir el mateix, que també HAVIA sentit coses per ell però no vaig ser capaç de dir-li que encara estava enamorada d'ell.
Va acabar l'estiu... i van començar les classes. Tot bé però jo em posava molt gelosa de les seves "noves amigues" clar.. els gels no deixen d'estar.
Abans d'aquest nadal, ell em va dir que estava començant a sentir coses fortes per mi (cosa que ja sentia per la mateixa que fa temps..) i jo li vaig dir que també sentia molt per ell. Vam decidir (jo també però no massa convençuda) no tenir una relació ja que podria fer malbé la nostra amistat i cap dels dos volíem. Ja s'estava oblidant de l'altre noia. Fins que van arribar les vacances de nadal, a mi em van castigar per les notes, i ell es va distanciar de mi, ja no parlàvem igual, ja no ens miràvem igual però sempre per part d'ell... A finals d'any (jo barallada des de feia mesos amb l'altre noia) em van dir que van estar totes les vacances de nadal junts. Que no havia passat res però igualment, em va fer molt de mal. Vaig decidir que era millor intentar oblidar-lo com algo més que amic però això, no es gens fàcil. Quan estava ja distanciant els meus sentiments cap a ell, ell tronava, feia algo que m’enamorava i tornava a caure. No podia seguir així... Tantejàvem, ens distanciàvem i així un munt de vegades, sense arribar mai a res mes que una amistat perfecte.
A carnaval, venia la noia aquella que feia ja des de principi de curs que havia marxat a viure amb sunpare a Barcelona, i e vaig amargar molt. Vam estar bé tota la nit i això, estàvem una mica perdonades però em va fer molt de mal quan de repent els veig marxar als dos, fora de la discoteca que havia muntada al poble. Quan vaig veure allò, ràpidament vaig marxar de la festa per no veure res. Les coses fins ara han canviat, ell es pensa que ja no sento res per ell i per fi, s'ha oblidat d'aquella noia. Jo estava ja que casi no sentia res per ells fins l'altre dia. Va i em solta que estava començant a sentir coses per una amiga seva de classe. Això em va afectar tan, que no podria parar de plorar.

El dubte és, encara estic enamorada d'ell? la meva reacció es pròpia d'una persona que en teoria ja no sent per una altra? buff... estic tan confusa :/

Hola bonica,

Moltes gràcies per escriure'ns. Sóc la Laia Sala, psicòloga d'Interpersonal.

Carai quina història que teniu! Realment, la línia que separa l'amor de l'amistat és molt fina. T'hauràs de preguntar realment què sents per aquest noi. És només amistat? És amor? És nostàlgia?

És possible que ara no ho sàpigues contestar, però dóna't un temps i els teus sentiments s'aniran posant a lloc.

Per altra banda, també et direm que una relació de parella ha de ser una relació fàcil, fluïda, on tots dos membres de la parella se sentin estimats, respectats i els aporti benestar. Creus que amb ell pots arribar a aquest tipus de relació?

A vegades hem de prendre decisions doloroses, però que ens poden evitar que ho passem malament més endavant. Sigues honesta amb tu mateixa i pren una decisió coherent: apostes per ell? o decideixes oblidar-lo?

Una abraçada!
www.consultajove.cat