Perque?

Bones adolescents, tinc un problema una mica estrany. Us explico: els meus pares sempre m'han vist com una nena bona, perfecte i que mai farà res de dolent, l'altre dia,vaig quedar amb unes amigues meves per anar a la inaguracio d'una sala de música i jo no havia sortit mai de festa, vamos tinc setze anys i encara no he pillat una tajada ... Ells em van dir que podia anar-hi però des d'un principi em van dir que aquella música no m agradaria i i que potser no estaria comode pero que fes el que volgues, llavors jo em vaig com cagar i just al moment que volia entrar a la sala em vaig fer enrere. Clar , si et diuen aixo de bon principi ja et desmotives molt ... Llavors els hi vaig preguntar si per sant joan podria sortir, ja que les meves amigues em van dir que hi anes i em desmadrés, que bebés una mica i provés coses noves i alguna vegada m havien dit que anes amb elles i jo ambe en tinc ganes ... Pero quan li vaig dir a ma mare em va dir que jo treballo, que tinc responsabilitats i que ella creu que la festa a mi no em va, o sigui em tracten o de nena molt molt petita o d adulta, no em saben tractar com una adolescent .
Ella de jove no sortia i creu que jo tambe he de ser aixi, sempre em veuen com la nena bona perfecte i n'estic bastant cansada. Que podria fer? Perdó per escriure tant però necessito ajuda, i perdó per les faltes :)

Annia, això que ens dius a nosaltres... per què no els hi dius als teus pares?

Podries comenta'ls-hi perfectament que tens ganes de sortir, de ballar i d'estar amb les teves amigues. AIxò no hauria de significar que et desmadris ni que beguis ni facis coses que ni tu ni ells volen que facis.

Però, el més important, és que parlis amb sinceritat amb ells i els hi diguis com et sents i què vols...

Una abraçada!


Elena Crespi i Asensio - Psicòloga
Fbk: elenacrespipsico - @tarongesenceres
www.interpersonal.cat