Ara farà uns 5 mesos que vaig deixar de parlar amb ell. No erem novios, erem molt bons amics, parlàvem a totes hores i no sé com s'ho feia però feia que m'oblides dels problemes i que veiés la vida d'una altre manera, m'ajudava en tot. Es pot dir que era com un millor amic, diguem que es va convertir en molt en molt poc temps. Els dos voliem algo però no vam arribar a tenir res ja que per culpa d'una xorrada ens vam enfadar i vam deixar de parlar.
Això, per mi va ser un cop molt fort, ja que la persona que feia que m'oblidés dels problemes i que gràcies a ella tenia un motiu per somriure cada dia havia marxat, però vaja, com que sóc una persona bastant forta i no acostumo a rallar-me, vaig superar-ho encara que em va costar, l'únic que no vaig poder fer va ser oblidar-ho. :')
Fins fa poc em portava bastant amb un nen, és a dir que anava sovint a casa seva i, encara que no volia res i en teoria ell tampoc, sempre m'abraçava, em donava petons i aquestes coses, jo al principi estava molt bé però al cap d'un temps em vaig agobiar molt ja que em vaig adonar que no m'agrada que em "sobin" ni que em diguin el que he de fer, i ell ho feia.
El fet es que vaig fer que desapareixes de la meva vida (se que sona com molt de cabrona però no és així.) Vaig prendre aquesta decisió perquè crec que la vida s'ha de viure i que per això la hem de viure com nosaltres volem, no com ens diuen els altres i amb qui nosaltres volem, és a dir amb persones que et valorin pel que ets i amb les que et facin sentir bé.
La cosa és que jo abans pensava en el meu amor "perfecte" de sempre petonets i abraçades i des de que m'ha passat això que no puc ni pensar en tenir un novio així, fins arribar al punt de que només de pensar-hi em fa fàstic i no és com abans que cada vegada que veia a una parella així pensava "Que monos".
Em fa molta ràbia perquè precisament aquell noi del que us he parlat al principi era l'ideal, no l'he pogut oblidar i fa poc vam tornar a parlar. Estava molt majo encara que, lògicament, no és el que era i clar ara m'agradaria saber si seré capaç de estimar a algú altre algun dia perquè per molt que ho intento no puc oblidar-lo.
Molta gent em diu que torbaré a algú millor, que sóc molt guapa, que estic molt bona, que sóc una persona forta i amb caràcter i que valc molt (i no ho dic per xulejar ni res d'això, és el que em diuen i precisament no sempre em veig tant genial com diuen) però no sé que fer pq crec que el segueixo estimant i no sé si seguir parlant amb ell o no parlar-li més i intentar oblidar-me d'ell per sempre.
Moltissimes gràcies.
InterPersonal Data: 30/06/2015 15:01
Hola bonica,
Sóc la Laia Sala, psicòloga d'Interpersonal. Gràcies per escriure'ns.
Superar un desamor com aquest no és fàcil, però sembla que mica en mica te'n vas sortint. Sabem que la línia entre l'amistat i l'amor és molt fina i sovint ens enamorem de les persones que tenim al costat.
Pel que dius, aquest noi ha canviat. Nosaltres no podem dir-te què has de fer. Pots observar-lo i comprovar si et continua agradant o no. Dóna't un marge de temps per deixar que els teus sentiments et guiïn i es vagin aclarint. Llavors podràs prendre la decisió d'intentar-ho de nou o d'oblidar-lo.
Una abraçada!
www.consultajove.cat
Només els moderadors i l'usuari que ha fet la consulta poden publicar-hi respostes.
