ÉREM FELIÇOS

Al principi et trobava a faltar, tot em recordava a tu i a aquelles tardes que haviem passat junts. La nostre cançó, el nostre lloc, la nostre pulsera... Recordo que no volia anar a l'insti i veure com ja ho havies superat tot mentre jo encara estava enamorat de tu. Recordo quan després de que ho deixéssim em provocaves anant amb altres nois i fent veure que erets més feliç sense mi...

Avui ja ha passat més de mig any, i crec que ho he superat. Ara ja no vull estar amb tu, tenir una cançó en comú o portar la mateixa pulsera. No m'empanadeixo d'haver-ho fet, però no ho vull tornar a fer.

Gràcies per deixar-me explicar això de forma anònima. M'he quedat molt més descansat.

Hola!

Moltes gràcies per les teves paraules, segurament molts adolescents agrairan la teva sinceritat i podran veure que tot i l'amor (sincer) que vau viure, es pot superar i recordar-lo sense dolor.

Una abraçada valent!
www.consultajove.cat