Any: 1999 Comarca: Baix Llobregat
Data: 30/05/15 21:21
ÉREM FELIÇOS
Al principi et trobava a faltar, tot em recordava a tu i a aquelles tardes que haviem passat junts. La nostre cançó, el nostre lloc, la nostre pulsera... Recordo que no volia anar a l'insti i veure com ja ho havies superat tot mentre jo encara estava enamorat de tu. Recordo quan després de que ho deixéssim em provocaves anant amb altres nois i fent veure que erets més feliç sense mi...
Avui ja ha passat més de mig any, i crec que ho he superat. Ara ja no vull estar amb tu, tenir una cançó en comú o portar la mateixa pulsera. No m'empanadeixo d'haver-ho fet, però no ho vull tornar a fer.
Gràcies per deixar-me explicar això de forma anònima. M'he quedat molt més descansat.
InterPersonal Data: 29/06/2015 16:37
Hola!
Moltes gràcies per les teves paraules, segurament molts adolescents agrairan la teva sinceritat i podran veure que tot i l'amor (sincer) que vau viure, es pot superar i recordar-lo sense dolor.
Una abraçada valent!
www.consultajove.cat
Només els moderadors i l'usuari que ha fet la consulta poden publicar-hi respostes.