Com puc no odiar-me

Hola soc una noia de 14 anys que estic farta de mi mateixa
Tot va comença l'any passat vaig començar 1ESO i vaig fer algunes amigues pero les que tenia desde P-3 em van deixar de costat.
Llavors va començar el 2 trimestre i les meves"amigues" van començar a insultar-me em deien puta anorèxia bulímica i un dia a l'hora del pati em van agafar i em van porta al lavabo i van fer-me vomitar tot el meu esmorzar(aixo va començar cada dia) m'esparaven fora del cole i em començaven a pagar-me.els meus pares al veure que tornava amb blaus i tota la cara plena de sang i es van espantar els i vaig explicar tot i ells van anar a parlar amb la tutora que no va fer res. Un dia em van emputjar per lee escales i em vaig obrir el cap 2 messos en coma .

Farta de viure a l'hospital vaig agafar el ganivet del menjar i me'l i em vaig tallar les venes amb tal mala pata que em van salvar. Poc despres la meva mare va morir d'un infart i el meu pare em va abandonar. Llavors els meus avis es van tenir que fer càrrec meu. Vaig Millorar i ara estic una mica millor pero no estic a gust amb el meu fisic les cuixes son massa primas i ja menjo 5 vegades al dia sense quedar-me amb gana algun Consell mes??

I el meu pare em va deixar una nota ( ell pensava que no viviria) que deia que si vivia volia el millor per mi. M'agradaria trobar-lo i dir-li que mai mes sera el meu pare i que l'odio algun Consell per trobar-lo?????

EM SENTO CULPABLE DE TOT EL QUE VA PASSAR QUE LA MEVA MARE MORIS TOT...
(M'agradaria senti la opinió d'altres adolecents sisplau

Hola! El que expliques és molt trist, em sap molt de greu que hagis hagut de passar per tot això, de debò. No t'ho mereixes. Sé que ara et deus sentir molt trista, i quan les persones estan molt tristes tendeixen a culpar-se per tot, com t'està passant. Però tu no tens la culpa de res, en serio. No tens la culpa de res i necessites suport per tirar endavant, per això és convenient que rebis suport psicològic. Parla amb els avis per a que et portin al metge i aquest et pugui derivar a un psicòleg, al que puguis anar visitant de forma regular. Pel que fa a les cuixes, no cal que t'amoïnis per com son, només t'has de preocupar de menjar saludable. A més, ara mateix t'has de concentrar en millorar el teu estat d'ànim i tirar endavant. Molts ànims i molts petons!! (Truca'ns a Fundació Imatge i Autoestima si necessites parlar: 93 454 91 09)