Pànic a les exposicions

Hola,
Tinc bastants dubtes sobre un problema bastant seriós. Sóc una persona molt, molt tímida i això em perjudica amb els estudis. Trec molt bones notes i sóc molt treballadora però ja estic a la universitat i això és un greu problema. Ho passo FATAL quan el professor em demana alguna cosa a classe. Se m’accelera el cor i el meu cap no se perquè però es queda totalment en blanc, com si es parés el temps i sóc incapaç de respondre res davant de públic encara que sàpiga la resposta. A més a més no puc aguantar la mirada més de 3 segons i quan tinc algun dubte sempre ho he de preguntar quan s’acaba la classe i tot i així m’encallo, parlo fluix i se’m talla la veu. M’agradaria saber si realment aquest problema els professors el tenen en compte? Tothom em diu que això es pot canviar, però realment jo crec que és la meva manera de ser i això ningú m’ho pot canviar...De la mateixa manera que una persona que té TDAH no pot estar quieta, jo crec que no sóc capaç de fer una presentació oral o posar-me a parlar sense parar. Encara que això sonarà estrany prefereixo mil vegades més estar callada i escoltar que no pas estar parlant. Crec que la pitjor cosa que puc sentir és: Exposició oral.
Com puc saber si això és fòbia social, timidesa o pànic escènic? Els professors ho tenen en compte...?
No demano consells per deixar de ser així, ni tampoc ànims per tirar endavant, simplement agrairia que em respongéssiu les dues últimes preguntes i si podria fer algo al respecte (em refereixo a parlar amb els profes o alguna cosa per l'estil..però em costa molt parlar i tampoc sóc capç de dir sóc així. Em costa molt parlar d'aquest tema i més si és amb els profes...Crec que alguns ja veuen com sóc però crec que els hi suda bastant).......

Hola wer! Sóc l'Elisabet Aulet. Psicòloga d'Interpersonal. Sobre la pregunta de si els professors ho tenen en compte, dir-te que ala universitat no tenen perquè tenir-ho en compte. Depèn de cadascú d'ells. Ells entenen que a la universitat s'han de fer exposicions orals i que els alumnes ho han de poder afrontar, que és un aprenentatge que s'ha d'anar assumint. Sobre la pregunta de posar etiqueta a el com et poses davant de parlar amb públic, està clar que et poses en posició de por, si vols pànic, com dius. Però la por és una emoció que forma part de la vida i posar-li una etiqueta de problemàtic o patològic, no ens ajuda massa a afrontar-la. Mira quines etiquetes et posaràs o què faràs per poder desfer-te de la por! Només et recomano, si em permets, que t'hi afrontis amb petits passos que puguis anar suportant o que demanis ajuda a un terapeuta per exemple. Com seria viure un dia sense aquesta por?? Endavant! Eli Aulet www.interpersonal.cat