El cas es que el primer dia d'institut, no coneixia a ningú, tots es coneixien de l'escola però tots els meus amics de l'infància havien anat a una altre escola, i...no coneixia a ningú, el primer dia la tutora ens va explicar el funcionament de l'institut. No em vaig enterar de res perquè com que era el primer dia, estava nerviosa.
Però, quan va tocar l'hora de fer pati, tots estaven en grups: els guais, els friquis, els tontos, els normals... Jo era nova i volia fer amics, vaig pensar en aclopar-me el grup dels normals. Vam parlar i tal i ens vam fer amics. Quan vaig arribar a casa vaig rebre un grup del institut, vaig clicar informació, i vaig veure molta gent sense nom de contacte, els hi vaig parlar per privat a tots, em van dir el seu nom i tall...al finali vaig fer amigues. Tot anava molt bé.
Un dia a l'hora del pati, vaig veure una noia que estava sola, em vaig apropar a ella, ens vam conèixer. Ella era molt simpàtica, guapa...però era "friqui"
Tothom em va veure al costat de la meva amiga,ens estavam rient i passant-ho bé... Al final, ens vam fer millors amigues.
Al final, tothom ho va descobrir i ara tots em van deixar i estic sola com un mosol. Només tinc a una amiga, a gimnasia semore estic sola, als grups de treball, sempre estic sola...i ja no puc més!!
Avegades vaig de compres pel poble amb la meva mare, i el grup dels guais del insti em diu "mira,mira! Es la friqui, pfff vaya friqui està amb la seva mare passejant! Que quedi amb algú! Ui, és veritat que no té amics😂😂😂" quan vaig arribar a casa, vaig plorar. Després del que em van dir...
Fa 1 setmana vaig anar a veure un partit de bàsquet del meu germà, em vaig sentar i les meves amigues de l'infància em van saludar. Jo també, els hi vaig somriure. La meva mare em va dir a qui saludava i jo li vaig dir als meus amics de l'infància.
Però nose que va passar al cap d'1 minut,vaig tenir por a apropar-me a elles. Després de tot el que em va passar a l'insti... Tenia por de que em diguessin
"Eii, quan de temps!! Com va per l'insti?" Aixì que com l'insti m'anava malament, i no m'agradava mentir...vaig preferir no acostar-me a ningú.
Desde aquell dia, ara estic sola, vull tornar a fer amics.
Apart el nen que m'agrada va a la meva classe i m'insulta dient "friqui", ho passo malament. Què puc fer per fer amics? I si la cago, què? Jo sóc com sóc però avegades tinc por de ficar-me nerviosa i pff...avegades la cago. Què faig?? Necesdito consells! Per sert, el consell de dir "per fer amics tens aue ser tú"això no em serveix, perquè jo sempre sóc jo.
Sento fer aquest toxo necessitava dir el que sentia. Ajudaa!! Consells!!una abraçada😘😘
InterPersonal Data: 15/06/2015 19:53
Hola bonica,
Sóc la Laia Sala, psicòloga d'Interpersonal. Gràcies per escriure'ns.
Em sap molt greu la situació que estàs vivint. No és gens agradable sentir com fan bromes de tu, i menys si són per fer mal.
Per altra banda, tinc la sensació (pel que expliques) que aquesta amiga és una amiga de veritat. És una persona amb qui realment has congeniat i us heu entès, per tant, no ho oblidis! A vegades val més tenir la seguretat que tens una amiga de veritat, que no pas creure que tens molts "coneguts".
No ho oblidis!
Per altra banda, tu ja t'has mostrat com ets, i molts dels teus companys ja t'han conegut, així que deixa que ells decideixin què importa més, si la vostra amistat o l'amistat que tu puguis tenir amb qualsevol altra persona? Per què, la veritat, si no s'acosten a tu perquè tens aquesta amiga... potser és que no eren tan amics, no creus?
Jo et diria que continuessis fent com has fet fins ara: mostrant-te oberta i parlant amb tothom! I si coneixes algú interessant... doncs ja t'interessaràs per ell i per anar avançant en aquesta coneixença ;)
Sé que potser no t'agradarà el que et dic, però hem de ser conscients de qui som i de què ens interessa de veritat (si l'amistat o els rumors), perquè això ens ajudarà a estar millor amb nosaltres mateixos, i per tant, més feliços.
Una abraçada!
www.consultajove.cat
Només els moderadors i l'usuari que ha fet la consulta poden publicar-hi respostes.
