No sé quin títol posar (Júlia)

Hola. :3 Primer de tot gràcies pel vostre temps. Aquí va la consulta;)
El cas és que l'any passat em vaig mudar i vaig començar en un ins nou en un altre municipi. Tenia molta por però fer amics se'm va fer molt senzill. De seguida vaig entrar en un grup. I recordo que el que actualment és el meu millor amic va ser la primera persona que vaig conèixer. Ens vam conèixer poc abans de les classes, per tant va ser gràcies a ell que vaig entrar al grup aquest.
Em portava molt bé amb tots, però entre ell i jo l'amistat creixia molt i molt ràpid. De seguida vam adonar-nos que teníem mil coses en comú, tan gustos com opinions. Ens avesàvem molt i vam adquirir confiança en un moment. I així doncs, ens ho explicàvem tot. Ell, fa aprox. uns 6 mesos em va explicar que havia conegut una noia i que estava sortint amb ella. Jo em vaig alegrar moltíssim per ell^^, poc després vaig conèixer la seva nòvia i la veritat és que també vam congeniar molt ràpid, ens vam fer amigues de seguida... una amistat que dura encara (quedem de tant en tant ja que ella viu bastant a prop del nostre poble).
El cas és que com que jo visc més a prop d'ell, i ens coneixem més, passem molta més estona junts nosaltres dos que no pas ell amb sa nòvia. I tinc la sensació que la passió inicial s'està començant a esborrar... i temo ser-ne l'esborrador. No em vull posar enmig d'una relació, o ser l'espelma, com aquell qui diu, però estar amb el meu amic és quelcom de bàsic per mi. Amb ell em sento tan a gust com amb ningú, tot són bromes i rialles, m'alegra els dies, sense ell tot seria molt fosc. Vaja, que és de les millors persones que han entrat a la meva vida.
Al principi la meva posició m'incomodava una mica, això d'estar al mig de tot. De fet, la seva nòvia algun cop m'havia retret algun petó amistós que li havia fet al meu amic per donar-li les gràcies per un regal que m'havia fet. Notava un toc de gelosia en la seva mirada, i ella n'estava i molt de gelosa. Jo ho vaig entendre i em vaig intentar distanciar d'ell una miqueta (però clar, ens seguíem veient quan ella no era pel poble, era inevitable).
Però m'estic enrollant massa així que millor que vagi al gra .-. parlem d'ara i no del passat. Amb el meu amic hem decidit veure'ns en els moments en que la seva nòvia no hi és (que com ja he dit abans viu en un altre municipi, per tant se'ns fa més fàcil veure'ns ell i jo sols). I el problema que últimament arrossego no és aquest. Sinó els seus xiuxiuejos a cau d'orella, a vegades em convida al seu terrat i em diu coses molt maques, d'altres m'amanyaga el cabell, m'acarona el coll, o arropenja el cap a la meva espatlla. Estar amb ell és com estar al paradís, em fa sentir la persona més especial de l'univers. Bé, crec que ho he deixat molt clar. No calen gaires paraules per descriure aquest sentiment.
Ell amb indirectes ja m'ha confessat el que sent per mi, i la veritat és que veig sinceritat en les seves paraules. El que em preocupa és la nòvia. No la pot deixar. Es fondria la nostra amistat i jo no la vull perdre! Encara que sigui tan gelosa és fantàstica i també una gran amiga. Que ell trenqués amb ella la destrossaria del tot. Però com podem combatre aquest sentiment? Cada vegada que ens veiem és un reprimir l'impuls d'abraçar-nos i escoltar els nostres cors (per dir-ho d'alguna manera). Cada cop que el veig és com si un pes em caigués a sobre, ja que em sento impotent. La nostra amistat ha de desembocar cap a quelcom de més gran, però no flueix...
Ahir a la nit va acostar els seus llavis als meus, i jo el vaig parar. Vaig intentar actuar amb dignitat i consciència i el vaig parar... tot i que en el fons, no hi havia res en el món que pugués desitjar més.
A banda d'això, em sento inferior a ell i que ell hagi arribat a sentir això per mi se'm fa estrany i em fa dubtar sobre moltes coses i sentir-me incòmoda. Què pot haver trobat en mi? No destaco en res. Ell és molt guapo i té moltíssimes qualitats. Em sento malament ja que penso que en realitat ell mereix algú que el faci destacar, algú més valuós. Però tot i així tampoc sé per què em plantejo tot això si ni tan sols sóc seva!!:( també em sap greu per la nòvia, em preocupa molt, i per res del món voldria veure-la malament. Això em neguiteja moltíssim. Tinc un lio al cap important...
En fi, crec que ja estic. Sento que sigui tan llarg, ja sé que en el fons és una tonteria molt gran, però és que tenia ganes de desfogar-me.
Simplement volia preguntar-te, tu què n'opines de tot això?és normal que m'afecti tant?
Mil gràcies i un petó ben gran! :)

Hola bonica,

Sóc la Laia Sala, psicòloga d'Interpersonal. Gràcies per escriure'ns.

No és cap tonteria això que et passa! Els teus sentiments estan en joc, per tant, per nosaltres és important!

Aclarit aquest punt et diré que estàs en una situació delicada. Els triangles amorosos no solen funcionar i una de les tres persona acaba ferida. Jo no puc dir-te què has de fer, però sí que analitzis la situació i cada moviment que pots fer:

- Pots continuar com fins ara, mantenint aquesta relació "d'amistat" amb aquest noi i sense que vagi a més. Llavors tu com estaries? Podries suportar-ho gaire temps?

- Podeu parlar-ne i esperar que ell deixi la seva relació. Llavors estaríeu junts, però la seva parella ho passaria malament. Com ho portaries això?

- Pots distanciar-te d'ell per mantenir l'amistat amb la seva nòvia i intentar oblidar-lo a ell. Series capaç?

Com veus, en cada acció ho passaràs malament, però has de prendre una decisió (no cal que sigui avui), que t'orienti per estar millor. Segurament el que t'agradaria és poder estar amb aquest noi i que la seva nòvia continués sent amiga teva, oi? Però això no és possible, o almenys, no ho sembla ara mateix (potser més endavant sí), no podràs evitar que un dels tres es faci mal, però com més sincera i honesta siguis amb tu mateixa i amb ells, millor.


Una abraçada molt forta
www.consultajove.cat