Cansada

Quan tenia 6 anys vaig tenir una germana amb malaltia llavors mentres 2 anys em vaig tenir que espavila jo sola amb els meus avis perque els meus pares estaven molt a l'hospital. Me sentit molt sola tot el temps el meus pares man apoitat pero jo de petita em vaig descontrola tenia un caracter molt fort fins als 12 anys que vaig obrir jo sola els ulls perque sem va morir l'avia i vaig dirme que no podia seguir endavant. Pero a partir d'aqui e tingut que anar fent jo les coses sola pero sempre em queda aquell trauma de petita i sem fa tris no creixer amb ells pero e creixut sola i tambe me adaptat molt be amb ma germana i no la culpo de res. Pero el problema esque el meu pare li costa molt accepta el que te la meva germana fins i tot ara. Entre els meus pares sempre i a agut problemes sempre es discuteixen pero jo passo perque sempre que mi posava perque paresin em deien que calles. La meva mare diu que jo tinc massa bona vida perque tot u a de fer ella i ara ma dit que estem mal acostumats jo i el pare i jo aquest dijous i divendres faig festa i diu que marxe ella sola nose a on i jo nose que fer ara se mesta morin un avi i jo fa temps vaig tenir una depresio els meus pares es van adonar pero despres van passar i ara tinc por a no torna a caure. La mare diu que marxa perque ens espavilem pero el que ella no veu esque jo e tingut que fer-ho tot sola jo a la mare no me lestimo perque per mi no a sigut una bona mare i jo nose que fer si em pots opinar. Jo crec que aquest dos dies de festa mels mereixi jo perque tambe tinc els estuis que ja em costen molt perque faig primer de batxillerat i ara vol que aquest dos dies sem carregin. Tinc la sensasio de que espense que tinc molt bona vida pero no sap lo que el meu cor esta carregat de dolor.

Hola laie!

Sóc l'ELi AUlet. Psicòlgoa d'Interpersonal.

Entenc el dolor que exliques. Potser caldria que comencis a demanar ajuda, a dir els teus pares com et sents., Heu passat una situació familiar molt comlicada i tots esteu patint molt.

Potser necessitarieu un cop de mà tots junts. Si esteu més units i compartiu el com us sentiu us sentireu més acompanyats i alleugerats. Sembla que cadascú ho viu des de la seva banda, i que tots us sentiu sols....

Parla de com et sents amb els pares i de que heu de fer alguna cosa tots junts, que cal posar remei a la situació i deixar de sentir-vos tan sols .

La vida es pot canviar i veure's d'una altra manera! Parla amb ells i diga'ls -hi que heu de posar unt i a part, agafar forces i organitzar-vos diferent i fer coses diferents. Si ells no volen, hoh auràs de respectar, però digues que tu si que vols canviar i que necessites suport i ajuda , que no vols tornar a estar malament!

Endavant

Eli Aulet www.interpersonal.cat

ELi AUlet www.interpersonal.cat