Amics separats, sense comunicació. Ens tornarem a veure algún dia?

Hola, em dic Mariona, tinc 12 anys, i aquest desembre, en faré tretze. Fa uns mesos, que em pasa una cosa i no la puc remediar.

Un amic meu, que el conec des de que tinc memoria, a marxat. És un cavall, el que te de nom Zeus. Aquest cavall, estava al poble dels meus avis, el qual el meu pare, mi porta des de ven petita. Un dia, em va portar a veure al Zeus, al que jo de petita li deia "Seus" o "Jeus" ja que no podia pronunciar el nom bé ¡Que inocent que era!

Tots els dies que anavem a casa els meus avis, sempre li recordava al meu pare, que em portés a veure al cavall. Cap dia em descuidava de dir-li. Cada cop que el visitava, Zeus, s'apropava mes a mi. Fins que va arribar el moment, en el que sol que veia el cotxe venir, o sentia la meva veu venia trotan a veurem. Cada dia que pasava, erem més amics. Anaven pasant els anys, i jo, ja no podia anar tant sovint a veure els meus avis, ja que quedava amb amics, els meus pares no m'hi podien portar, tenia exivicions de dansa...

I ara fa uns mesos que hi vam anar, i el corral on estava el meu amic, estava buit. No hi era. El terra estaba tot ple de herba verda. Jo, no em vaig decepcionar, ja que, pensava que estaría dins a la cuadra, pero, em va caure l'anima i l'esperansa als peus, quant el meu pare, va dir que potser l'havien venut.



Ara, simplement, no em faig a la idea de que l'hagin venut. Ja sabeu com està el tema dels diners en aquests anys. I si el van portar al matader? I si ara mateix l'estan maltractan? I si simplement està tancat en u estable, sense aigua i menjar?

No tinc la punyetera idea de com esta, i això, em preocupa molt, massa, ja que me'l estimo com un germà, com si fos el novio que no tinc. Que faig? Em tinc que oblidar d'ell? Si es així, com?

Hola Verodan,

Gràcies per escriure'ns. Sóc la Laia Sala, psicòloga d'Interpersonal.

Entenc que tinguis aquesta sensació, ja que sovint amb els animals hi establim vincles molt forts! Em sap greu que passis per aquest tràngol, però hauràs de fer-te a la idea que possiblement no el veuràs més. Escriu, si ho necessites, una carta de despedida on parlis dels records que tens d'ell i de tot el que heu viscuts aquests anys... així d'aquí un temps podràs tenir un bonic record.

Una abraçada enorme!
www.consultajove.cat