MOLTS PROBLEMES

Hola adolescents!
Com no sabia en quin apartat posar-ho ja que trato diferents temes, el poso aqui que es en general. A veure per on començo:
Estic tenint diversos problemes des de fa un temps, sóc anorèxica, no m'agrada gens com sóc i com menys menjo millor em sento amb mi mateixa. Estic anant a un psicòleg del col·legi i ho estic superant poc a poc ja que no estic perduda del tot. Els meus pares no saben res d'això i em fa por dir-lis, no vull desepcionar-los.

No se si té relació, però aquestes últimes setmanes he estat molt malament,deprimida per tot (jo sempre he sigut molt riallera i parladora, però ara no em sento animada, amb forces). Em sento despaçada, ningú em vol ni m'estima i estic tot el dia seria sense parlar, cosa que no m'havia passat mai. Les meves amigues ja s'estàn donant compte i m'animen però no funciona, cada somriure que em surt es fals. Ploro quasi cada dia a la dutxa o al lavabo per a que no em vegi ningú, i després surto com si res hagués passat.

L'últim tema que volia compartir es que nose que tinc, sempre sento com si algú em perseguís, algo que em mira però quan em giro no està, últimament em poso molt nerviosa ràpidament i cambio d'estat d'ànim en segons sense que m'hagin fet res i no puc prendre decisions. Nose, quan em pregunten qualsevol cosa insignificant per escollir o algo em poso a hiperventilar i no vull escollir, perquè no em vull equivocar. Em vaig posar a investigar els símptomes i crec que podría tindre Esquizofrenia, es posible? Nose em fa por tindre i haver d'anar al metge i tot.

Ja se que la meva vida es complicada, però es l'únic lloc on podia explicar tot el que sento. Gràcies:)

Hola bonica,

Moltíssimes gràcies per escriure'ns! Sóc la Laia Sala, psicòloga d'Interpersonal.

Primer de tot dir-te que m'alegro que estiguis anant amb el psicòleg de l'institut. És un gran pas i molt important per anar millor. No sé si el problema alimentari que expliques està diagnosticat o no per un especialista, però de totes maneres, el fet de reduir la ingesta o alterar-la pot provocar totes aquestes situacions que expliques:

És molt probable que estigui alterat el teu estat d'ànim i per això et sigui més difícil riure i estar contenta. A més, el nostre cos és molt savi i si nota que se li redueix el menjar, es posa en estat d'alerta (normal, no?) per ser capaç de detectar el menjar. Per tant, és molt probable que aquests sobresalts que expliques i la sensació de sentir-se perseguida, també vingui donat per aquesta situació. Com veus, hi ha molts efectes secundaris negatius (deixant de banda les complicacions físiques).

Per últim, des del consultori sempre us animem a ser sincers amb els vostres pares. Sabem que pot resultar difícil, que pot fer vergonya o que tinguis la sensació que no t'entendran... Però els teus pares probablement són les persones que més t'estimen del món, així que confia-hi, veuràs que no te'n penediràs.

Una abraçada molt forta, valenta!
www.consultajove.cat