Ja no puc més...

No crec que tinga cap problema amb el menjar, com valtres em vau dir, pero hi ha algo que no em deixa a tirar endevant que em frena, sempre intento parlar amb algú que li tinc confiança pero no aconsegueixo quedar-me be, mai, ho he intentat molts cops, les meves amigues em diuen que no em podeu veure aixi, que que estic fen, si avans estaba bé sempre, i que tinc un problema amb el menjar, em poso dels nervis cuan m'ho diuen, perqué se que no es veritat, peró esque vui estar bé i nose com, cada dia estic més desanimada i nomes tinc ganes d'estar sola, m'agovio moltissim i nouse... sento que ja no aguanto més.
Gracies!

Hola lulii15! Entenc com et sents, i em sap molt greu, de veritat. Pateixis un trastorn alimentari o no, el que no és normal és que estiguis tan desanimada, trista, angoixada.... El que et mereixes és ser feliç i poder gaudir de la teva vida. Per això el que sí s'ha de solucionar és aquest patiment que portes a dintre. Rebre ajuda per part dels teus pares, i també per part d'un psicòleg, et pot ajudar a sentir-te animada i recuperar la il·lusió i les ganes de fer coses i sortir. Si no vols parlar amb els pares sobre el menjar no ho facis, però parla amb ells sobre el teu estat d'ànim i patiment, ells t'ajudaran tal i com ho vodries fer tu si ells tinguessin un problema. Confia en ells i parla-hi. Molts ànims i molts petons!!