La meva vida es una merda, la meva mare no menten i em renya cada dia, em pren el mobil... Exemple real: avui estava mirant la que se avecina desde el mobil i el capitul dura 1h i pico. Doncs el que ha fet la meba mare es entrar , pendrem el mobil i renyarme de k si tanta estona al dia (1h i pico! Al dia!) es massa i k em fes labitacio, lavabos cuina...
No es normal! A sobre jo per el dia de la mare em vaig gastar 50€ en un regal cariisssim i da marca per ella(bolso i arracades).
A part de que tinc algun secret k no puc dir a ningu pro ja k es anonim tu dic pk majudis: vull der actriu cinematografica i de TV. Si inclus u tinc tot planejat!! Pro diria k els plans se naniran a tomar pel sac pk kuan continui aixi em suicido fijo!😢 Vaig a una escola de teatre aki a Barcelona pro el puto paper es una merda: un tio askeros sem intenta lligar (i no en el paper i prou!) es un nen asqueros!
Tinc una vida futura planejada: batxillerat a lextranger (sobretot que es parli langles com a idioma natiu), al 16 començar a treballar tb ( i estudiar) per guanyar diners per els 18 enamunt ( tenir uns estalvis), viatge dels 18, anar a Nova York un temps a viure per el tema daudicions obertes, mudarme a California, els caps de setmana veure Estats Units (alguns), les vacances i caps de setmana llargs i setmanes santa i aixo: viatges pel mon. La meba puta familia k es foti jo no els vaig a veure mes, encara gracies per Nadal i poc mes (mels estimo logicament pero son idiotes, em sap greu pro son: desagaits, idiotes, garrepes, volen tenir la rao, tocacollons, i a sobre, com no!, he de fer exactament el k diuen, ah i em pegen alguns cops [es maltracte!] , son insensibles...). Lo de que em peguen es purament cert, es maltracte ?
Em sap greu pro si no ho soluciono em suicido tirantme dun pont o em clavo un ganivet al pit!
InterPersonal Data: 01/06/2015 20:43
Hola anònima,
Sóc la Laia Sala, psicòloga d'Interpersonal. Gràcies per escriure'ns.
Caram quanta ràbia que tens!
Desconec si la teva mare sempre es comporta així o va ser un moment de més estrès, però els pares, a vegades, necessiten sentir que els fills també estan implicats en les tasques de la llar. Sé que és avorrit o pesat, però a partir de certa edat, hem de començar a responsabilitzar-nos del nostre espai (tenir l'habitació en condicions, per exemple).
Pel que fa al regal, és molt lleig retreure-li els diners que et vas gastar. Quan es fa un regal és perquè et ve de gust i estic convençuda que en aquell moment també a tu et venia de gust.
I pel que fa al teu somni, és fantàstic tenir una meta on arribar, ja que això ho farà més fàcil! Però segurament et serà més fàcil si comptes amb el suport de la teva família. Explica'ls quins objectius tens, què t'agradaria estudiar o on t'agradaria arribar. Segurament entre tots trobareu la via més possible per aconseguir-ho (o com a mínim, per apropar-t'hi)
Una abraçada!
www.consultajove.cat
Només els moderadors i l'usuari que ha fet la consulta poden publicar-hi respostes.
