Ajuda,violació.

Bones!
(No he posat bé les dades perquè no m'agradaria que se'm reconegués...)
M'agradaria que ho publiquéssiu, no sé si hem fareu cas, però crec que estaria be que la gent se n'enterés del que passa al nostre entorn i suposo que algú que ho llegeixi, també l'hi ha passat quelcom similar.
Us voldria explicar la meva experiència i aviam si algú hem pot ajudar perquè fa 3 anys que no hem veig en cor de superar-ho.
Tot va començar quan tenia uns 6 anys, els meus pares es van separar i al cap d'un any o així la meva mare estava amb un home, aquest, poc a poc, em va anar agafant carinyo, al començament no hem deixava parlar amb el meu germà perquè hi estava gelós i sortir, només amb amigues.
Jo tenia por i no li explicava a la meva mare perquè no hem deixava i aquesta angoixa no hem deixava ser jo i per això li feia cas.
Més endavant, no hem va deixar fer la comunió i la meva mare m'ho preguntava i deia que era perquè no volia, però hem moria de ganes i tots els meus amics també la feien.
Als 8 anys li vaig explicar a la meva mare, vam anar a un psicòleg i es va "solucionar", però van tornar i aleshores tot es va complicar, m'ho tornava a fer i jo no deia res.
Va anar passant el temps fins que tenia 9 anys i dels 9 als 11 anys m'obligava a fer sexe amb ell, jo no volia però no podia fer-hi res, passava totes les nits plorant d'impotència i molta rabia.
Al final, vaig madurar més i vaig posar fi a la situació i li vaig explicar a la meva mare, es va acabar, i ell va marxar, però al final va tornar a casa, la meva mare, no entenc com, el va perdonar i ara continuen junts.
El meu problema és que tinc 15 anys i l'he de veure cada dia, no he anat a cap més psicòleg, tot i que li vull explicar a la meva mare que no estic be i anar-hi però no estem passant per els millors moments, no entenc com el va poder perdonar i com pot continuar amb ell, he d'escoltar cada dia comentaris com; "Ai, que hem violarà", però de plan broma i jo m'ho he d'anar tragant.
No ho he explicat a ningú excepte la meva millor amiga, crec que no puc superar-ho, hi penso cada dia i ja no puc més, no sé què és el que necesito, si la meva mare no hagués continuat amb ell pot ser estaria millor, ara que ell se n'anira un altre lloc mentres estigui amb la meva mare i quan me'n vagui amb el meu pare, ell tornarà a casa, però em continua fent mal,...
Què faig?? Ajuda siusplau...

Hola noietabcn!

Sóc l'Eli Aulet. Psicòloga d'Interpersonal.

Doncs aquesta situació que vius és molt i molt greu i injusta!!! No et mereixes per res estar passant tot aquest calvari. Parla amb la teva mare de com estàs i sí, necessiteu ajuda!!! Diga-li que potser és un tema del que el teu pare també n'ha d'estar assebentat, ja que es tracta d'una situació molt greu i tu n'eres la victima.

És natural que sentis por i impotència. I que sentis que la teva ferida està oberta. Necessitis a gent que et protegeixi i t'estimi com cal! I també tens dret d'una vegada per totes de curar-te de tot això!

Et mereixes que et facin costat i et cuidin!

Demana ajuda! una abraçada preciosa

ELisabet Aulet www.interpersonal.cat