consulta (2/2).. 1-5-15

Sóc la noia d'abans! Aquesta és la segona i última part de la meva interminable consulta!:
una altra cosa que em preocupa és que sóc insensible. Però tot i així pel que fa a les coses que m'afecten a mi sóc hipersensible (crítiques, etc... pel que fa als sentiments dels demés gens. Fins i tot de les persones que crec que estimo. No sé per què sóc incapaç de sentir res cap als altres... ho he intentt, però és com si la resta del món no m'importés. Això pot tenir una explicació o sóc així perquè sí?
L'altra cosa és que l'any que ve marxo a viure lluny de tgn, a començar l'1 de bat, cosa que em fa feliç però alhora em fa entrar en pànic... ja que a mi em fa por la gent. Després de tot el que he passat, em sento molt vulnerable quan sóc amb altra gent de la meva edat ja que sempre tinc la sensació que m'estan jutjant, per tant sempre me n'intento allunyar. En part, però, em sento contenta ja que és una oportunitat de començar una vida nova (i amb amics!!) que no vull deixar escapar, però tot i així em fa por ja que jo no sé com actuar davant d'altra gent. Sóc totalment anti-social. I les persones doncs em fan fòbia. Algun consell per començar amb bon peu i no paralitzar-me per culpa de la por?
I l'última cosa (per fi) és que ma mare em vol dur al psicòleg, ja que diu que no sóc normal, que no sóc normal per no tenir amics i que el meu comportament a casa no és normal. Però és que el fet d'anar al psicòleg no saps com em turmenta! Ja em sento prou malament amb mi mateixa, anar un psicòleg em fa sentir rara, incompresa, un bitxo raro! I no vull per res del món anar-hi. A part que crec que no ho necessito. Ella no m'entén, passa de mi i els meus planys... i jo no hi vull anar, em fa pànic!!!
Això és tot merci!Preneu-vos el vostre temps si cal per respondre això:) moltíssimissimes gràcies macos! un petó ben gran. Ah i per favort, que això sigui anònim. :P

Hola!

Seguim amb les teves consultes ;)

Primer de tot, la teva por de conèixer gent nova és completament natural i habitual. Tots tenim certa por a ser jutjats pels altres. Però no t'atabalis! Segurament hi haurà més companys que estan com tu i que serà el seu primer dia d'escola. És important que estiguis oberta i que intentis parlar amb gent. Demana on són les coses, si també són nous, com funciona alguna cosa... si et veuen interessada, t'ajudaran, ja veuràs! i ja serà una manera de trencar el gel!

I finalment... això d'anar al psicòleg ho has de decidir tu, però recorda que els psicòlegs no tractem "bitxos raros", sinó persones que tenen ganes de potenciar alguna part de sí mateixos, o que volen canviar alguns aspectes. Nosaltres podem tenir eines per ajudar a les persones, però han de ser aquestes persones les que en tinguin ganes! Sempre pots anar a treure el cap, a veure si t'hi sents còmode... De fet, has recorregut al servei de psicologia ;)

Una abraçada ben forta! Ets molt valenta, així que deixa't ajudar i cuidar ;)

Laia Sala