La meva decadència

Hola! No se com puc començar, però començaré així. De cada dia em sent-ho més sol, al principi de curs era feliç i m'encantava anar a classe, però de cada dia em fa posar més trist. Sent com m'estic distanciant dels meus amics i de cada cop és pitjor, perquè el meu caràcter es torna més borde. El problema està en que no em sent apreciat o estimat per ningú, perquè pens que tots els de la meva classe són uns falsos. Només em cerquen quan em necessiten i quan no em necessiten fan com si no hi fos. Dins el meu cap intent pensar que només queda un mes i poc per acabar de aguantar això, però els dies no passen per mi. Hi ha una noia de la classe que sempre s'està ficant amb mi i em fa molta ràbia, perquè és sent superior a mi. Desprès hi ha el grup dels nois i de les noies, i jo no em sent de cap dels dos, però faig com si hi estigues bé. Desde que ha començat el 3r trimestre les meves notes estan baixant en picat i no se si és degut a la meva situació. També amb la meva família no em sent com si fossin família meva, de tantes persones que hi ha al món, em sent tant sol. L'altra dia vaig caure amb la moto(era el que em faltava..) i me'n vaig adonar compta que li va importa a poca gentt, penss que en lloc de les ferides a les cames, hauria de haver passat a una altra vida.. així deixeria de sofrir. No se molt bé com em podries ajudar, però necessitaria un consell per sabre com actuar, per intentar sentir-me un altra cop feliç . Estic ple de traumes al meu cap, sempre el tinc ple de problemes que no se com afronta. Diuen que és dur fer-se adults, però a mi em supera tot això. No se com puc afronta la meva vida i no haver de dependre de ningú.
Gràcies per el teu temps dedica't a llegir-lo

Hola estelperdut! Sóc l'ELi AUlet. Psicòloga d'Interperosnal.

Doncs primer de tot dir-te que no estàs sol!!! i et felicito molt epr haver fet la teva consulta.

Entenc que no estàs passant per una època fàcil, i que és dur quan un està en aquestes ``epoques.

Has de tenir paciència amb tu per anar veient com tot es va posant a lloc. En els moments que et sentis sol, et recomano que agafis una llibreta i escriguis, escriguis fins que et cansis. Encara que no quedi bé, només escriu com et sents.

Busca noves activitats, si comences a fer esforços en obrir-te a nous espais i nova gent aniràs trobant gent més afí a la teva manera de ser. Ara ja estàs a la recta final del curs. Saps que qeuda l'ultim spring i saps que el suportaràs!!!!

Fés el pas de fer cosetes per tu, cosetes no per estar sueprfeliç , sinó per estar serè. A través de la serenitat és quan arriba la felicitat.

Deixa que passin els mals moments de bajon, i llavors tot va ajudant a que es recol.loquin les coses. Quan un comença a caminar, els núvols s'esvaeixen i els estels que en sguien es veuen més clars.

Endavant

ELi AUlet www.interpersonal.cat