Necessito consell! (29/04/15)

Ja porto una sèrie de problemes des de fa dos anys i m'agradaria comentar-els i saber si em podeu donar algun consell o ajudar-me una mica a superar-ho, doncs m'explico.

Tot va començar fa dos anys, i amb els pas del temps el problema o problemes s'han anat incrementant de gravetat. Crec que tot va començar quan vaig tenir un problema i ho vaig deixar-ho amb la meva parella que ara és la meva ex parella, tot i que no se segur si va ser per allò o no. A partir dallà m'he anat adonant que amb el pas del temps m'he tornat molt insegura, amb por a tot i tot el que pugui passar, vergonyosa i més coses... des de aquell moment he tingut problemes socials i sentimentals. Cada cop tot això anava a pitjor i he arribat al límit. També ja fa molt temps (5é de primària, ara faig 1r Batxillerat), va passar una cosa que em va marcar d'una manera terrible i sempre he intentat no pensar-hi i passar pàgina, i tot i que ho vaig fer ara m'ha tornat.
Depenc molt que l'altre gent i mai de mi, sóc molt però molt insegura de mi mateixa, he arribat a l'extrem de vergonyosa fins a no poder fer coses davant de la gent ni comunicar-me amb gent nova ni conèixer gent nova, no sóc capaç d'expressar el que sento i penso i m'ho guardo tot per mi, no em desfogo de cap manera sinó que l'únic que faig és capficar-me en els problemes o comentaris sobre mi i plorar quan no hi ha ningú, m'he tornat molt sensible sobretot per acceptar les crítiques sobre mi. Evito tota mena de problemes i quan intento superar-els no me'n ensurt-ho de cap manera i acabo escarmentada per tots cantons sobretot per part de amigues. Llavors també fa temps que em marejo sovint i no se la causa d'això i llavors em capfico una altra vegada, he anat a metges i no tinc cap problema de salut, també començo a tenir ansietat i tampoc se el motiu. "M'agobio" molt sovint i per qualsevol cosa i ja fa tems que em cau el cabell de una manera exagerada i no sé si això és degut a l'estrès que porto dia rere dia però sense motiu algun, tot i que tinc moltes preocupacions.
Com que no estic bé de cos i tinc una mica de sobrepès sempre se'm ha jutjat pel físic i mai per el caràcter i sempre ho he passat malament per aquest tema, intento no capficar-me però és impossible i no puc ser anorèxica perquè jo envès de no menjar encara menjo més perquè em ve una ansietat que no ho puc evitar ni controlar-me.
Tema notes n'estic bastant satisfeta però m'exigeixo molt jo mateixa i això em provoca bloqueig, estic capficada en treure millor notes perquè se que puc, però a l'hora de fer examens, encara que hagi estudiat molt em bloquejo i perdo molt el temps intentar recordar les coses. Sóc incapaç de concentrar-me en cap moment i això em porta dificultats a l'hora d'estar atenta a la classe i estudiar com és lògic.
La meva família no sap res excepte la meva mare que li vaig explicar tot i li vaig dir d'anar amb un psicòleg. Ella em va dir que si però no n'hem tornat a parlar més des d'aquell dia, però jo no vull tornar a començar aquest tema. Tinc por de dir-li al meu pare ja que ha passat molt per me mare i no vull que ho torni a passar. Per part de les amigues, només sap tot això una d'elles i crec que em comprèn, però no sóc capaç de dir-lis a les altres perquè ser que em jutjaran de víctima i de protagonista de tot i no ho entendrien de cap manera i ser segur que no els hi diré.

De tant capficar-me amb tot he arribat a fer-me mal amb pastilles però no eren suficientment fortes perquè em pogués passar alguna cosa i quan ho he volgut tornar a fer he pensat amb me mare, he pensat que si em passes alguna cosa a mi ella tornaria a recaure fortament i no vull que passi tot i que cada cop és menys raó perquè pugui fer alguna bogeria.

Us ho demano de tot cor, digueu-me què puc fer en aquests moments, sigueu sincers sobretot.

I també vull demanar a la gent que parin de jutjar pel físic perquè això pot comportar problemes greus com en el meu cas i mai es sap si es podrà sortir de tot això.

Gràcies per contestar!

Hola!

Sóc l'ELi Aulet. Psicòloga d'Interpersonal.

Llegint el teu email m'ha vingut una sensació de que et deus sentir molt confosa i perduda en per ontirar la teva vida. Tantes pors fan que et sentis paralitzada i de la opinió dels altres.

No és just que et facis això a tu mateixa, que només veigs por a la vida. A la vida existeix la por, si, però també moltes altres coses. És més, la por ens ajuda a que poguem ser valents! Si no tinguéssim por no podriem afrotnar moltes situaciosn a la vida. Gràcies a la por , si un es deixa, surten els ganes de ser valent!! La por es passa un cop s'afronta! Funciona així!!!

Crec qeu no és just que visquis engabiada en aquesta gabia de por. Necessites alliberar-te. Has de posar esforç per la teva part. Coneixe's prou bé quines coses et funcionen i quines no i què et fa sentir bé i què no! Practica-ho!

Jo et recomanaria que segueixis una teràpia. Mira pots anar a un psicòleg públic. Però també fer una teràpia que t'ajudi a passar pàgina. Parla amb els teus pares de com et sents. Ells et donaran un cop de mà! Diguals'hi com et sents, o busca un adult de confiança per explicar-li i t'ajudi a fer el pas. A Vic, hi ha Interpersonal, on hi ha un servei de consulta jove, que hi ha tarifes reduïdes, potser si parles amb els teus pares hi estàn d'acord i podeu trucar i demanar informació ( www.interpersonal.cat). O també pots anar a algun centre de Ripoll.

Una teràpia et pot ajudar molt!! Et felicito per no haver repetit lo de les pastilles, no és una solució! N hi ha moltes d'altres.

Tot es posarà a lloc!

Eli Aulet www.interpersonal.cat