T'escric perquè des de fa aproximadament 2 o 3 mesos estic com deprimida, no tinc ganes de fer res, no entec el sentit de la vida ni del que faig... I a més sempre em sento com molt idiota (tot i que tinc un ci de 155), abans sempre era de les que treia 10 a tot, i ara les meves notes estan baixant, el meu rendiment no és bo, molt sovint tinc ganes de plorar i no sé per que, sempre estic rient però quan torno a casa em deprimeixo...Toco el violí, i m'encanta, el toco des de fa 8 anys, però de sobte he perdut les ganes de tocar, i no entenc el per què de tot això!
Tinc amics i família que m'estimen (crec), i fins fa poc sabia que puc confiar totalment en ells, però penso que dil-s'hi el que em passa no... no els importarà o algo així. Però vull dir, que a casa i a l'institut no hi ha problemes (excepte les notes, que tot i tenir altes capacitats, estan baixant).
Penso que potser és perquè el meu avi s'està morint de càncer i és a Itàlia (per tant no el puc anar a veure), o perquè el meu cosí de 6 anys està desaparegut... Fins i tot he arribat a pensar que és perquè estic enamorada, però no crec perquè ell es porta perfectament amb mi, som molt amics i sovint em dóna senyals d'algo més, però aquest no és el tema. El tema és que no sé per què estic desmotivada, i per què quan algú em pregunta si em passa algo em dónen ganes de plorar... De fet ara mateix que t'escric això tinc un nus a la gola.
Espero que em puguis ajudar, una abraçada i gràcies per prendre't la molèstia de llegir-ho
Elena Crespi Data: 20/01/2014 17:20
Hola!
El que et trobes és molt habitual durant l'adolescència ja que les nostres hormones es revolucionen i manen sobre nostre. Això pot fer qu eun dia estiguis eufòrica i l'endemà estiguis decaiguda. O canviar d'estat d'ànim en qüestió de minuts.
Fas molt bona feina valorant tot el que tens al teu voltant. Això t'ajudarà a ser forta.
Si veus que el teu avi està fotut i no el pots anar a veure i pateixes pel teu cosí, el que ens dius és una situació molt grau, això encara pot fer més que estiguis fluixeta.
Primer de tot, paciència i en els moments en que et sentis trista fes alguna cosa que t'alegri una mica (per exemple, escoltar cançons alegres enlloc de tristes).
Mica en mica aniràs estant millor si aprens a valorar allò bo i si dediques estones a fer coses que et facin sentir bé!
Elena Crespi i Asensio - www.interpersonal.cat
Fbk: elenacrespipsico - @tarongesenceres
Només els moderadors i l'usuari que ha fet la consulta poden publicar-hi respostes.
