Em vull morir

Hola,
em vull morir però em fa por!
A casa sempre hi ha crits. Els meus pares mai em deixen sortir amb les amigues ni em deixen tenir mòvil. La meva tieta em a dir que si cuidava al meu cosí em dionaria 5 €,sempre faig totes les coses que em diuen però no em diuen ni gràcies,i avui m'he enterat que ara el cuida la meva coina i a més de donar-li els diners l fa regals per St.Jordi i encara m'ha de fer el regal de meu anversari,que era el 13 de novembre. Les meves amigues no em fan cas i s'aprofiten de mi,des de fa bastant temps tinc un bony a la ma,però que és bastant gros,i em fa molt de mal i la meva família passa de mi i cada cop que em fa mal comencen a rondinar... A mi m'agrada molt ballar i l'altre dia els hi vaig dir a la meva tieta i a la emva cosina i es van enrriure de mi i em van dir que ja men podia anar oblidant. Ja estic farta de la meva vida i trobo que és horrorosa,crec que s'ha d'acabar com abans millor per no haver de suportar les altres persnes ni que elles m'hagin de suportar a mi.
Ara a la meva mare ha tingut un brot d'artritis o alguna cosa així i clar,pues ho he de fer tot jo i sempre m'està cridant per coses que jo no e fet!
Jo tinc intolerància a a lactosa i sempre menngen nata,gelats,passtissos.... per fotrem
Necessito ajuda

Hola maduixa,

Sóc la Laia Sala, psicòloga d'Interpersonal. Gràcies per escriure'ns.

Per què no intentem mirar les coses una a una? Com deia una companya meva, quan tenim l'habitació ben desendreçada, el millor és començar a fer el llit, després potser arreglarem la roba i finalment posarem ordre sobre l'escriptori. Però no podem fer-ho tot de cop!

Amb els teus pares, hauràs de parlar-hi i explicar-los que et sents així. Que sents que algunes vegades no et fan cas i que no t'agrada. Sobretot és molt important que els facis una proposta: Què t'agradaria que fessin? Així ells tindran una pista sobre com actuar.

En quan a la teva tieta i la teva cosina, has demanat els motius? Potser la teva cosina li anava millor d'horaris, o pensaven que per tu era massa esforç i no volien atabalar-te.... Treure conclusions sense tenir coneixement és perillós!

I pel que fa a la teva mare... si ara li han diagnosticat això, és possible que estigui més sensible i que necessiti rebre una mica més d'atenció i carinyo. No és fàcil acceptar que tens problemes de salut i el suport de la teva família és importantíssim!!

Entenc que hi hagi algunes coses que et fan ràbia, però potser hauràs d'aprendre a comunicar-les correctament. Quan tinguis molta ràbia, pots escriure-ho en una llibreta i llavors estripar-ho (t'ajudarà a treure la ràbia) i després et sentiràs més tranquil·la.

Una abraçada!
www.consultajove.cat