Tinc bulimia? Que faig?

Hola adolescents,
em costa una mica explicar això perquè em fa bastanta vergonya pero aqui va:
fa un any i mig em vaig començar a preocupar per el meu pes. Al principi no era greu, simplement intenava menjar menys sucre i mes amanides i així. Però aquest any, me'n he anat de intercanvi a Anglaterra i he començat a menjar fatal. Cada cop que menjo em sento malament amb mi mateixa, aixi que un dia vaig pensar ¿perquè no vomitar-ho? Em vaig passar tipu un mes vomitant el que menjava i cada cop que ho feia em sentia feliç. Però vaig arribar al punt de anar a la cuina i menjar totes les coses que podia: galetes, chocolata, bacon, patates.. de tot, perquè igualment ho anava a vomitar no?
Fa unes semanes he com "reaccionat" i em sento fatal per el que faig. Vull ser feliç i que la meva felicitat no depengui del meu pes.
Ara només em queda uns 30 dies per tornar a Barcelona pero tinc por de començar a vomitar un altre cop. Es com que no ho puc evitar, simplement veig fotos de noies super primes, sento el meu estomac ple de menjar i necessito treure-ho tot. ¿Que faig?
Els hi vull dir als meus pares, pero si ho faig, em tancaran a un centre? Ho podre anar simplement a sessions i seguir veient als meus amics? No vull que em controlin tota la vida. Ja ho he passat prou malament aquest any sola a Anglaterra vomitant i sentintme fatal amb mi mateixa. Vull tornar i que la meva vida sigui com abans.

Hola alba! Gràcies per compartir amb mi la teva situació, pel que dius es nota que ho estàs passant malament i em sap molt greu. Pel que expliques sembla que el fet d'haver de canviar d'hàbits alimentaris ha fet que la preocupació pel pes i el menjar hagi acabat fent-te mal. La millor manera de tornar a estar com abans i sentir-te bé és parlar amb els pares. No t'amoinis perquè només ingressen a les persones que estan en una situació de risc molt elevat per a la salut. Si demanes ajuda ara, no hi haurà necessitat d'ingrés. Si deixes passar més temps les probabilitats de necessitar finalment un ingrés augmenten, així que parla amb els pares el més aviat possible. Tu no tens la culpa del que t'està passant i ells faran tot el possible per ajudar-te. Molts petons!!