carta per la iaia <3 no es un adeu es un fins sempre

hola no se com dir aixo pero secesitava expresarme

Iaia desde fa 4 anys que no hi ets i no u puc suportar. Saps que jo ploro nomes sentir el teu nom i saps perfectamnet que vull que tornis a qui amb mi. Pero no puc fer-ho. Ja m'agradaria.
siguis on siguis et segueixo estiman mes que a ningu. u sabies tot de mi sabies qui magradava que perk em fotien fora de clase que perk mavia enfadat.. i ara em pots dir boja pero quan vaig a casa teva parlo amb tu es pot considerar que parlo sola per una persona que no em coneix pero no: parlo amb tu.
no se si em pots veure pero sas com pateixo per com estas perque deus fer si et deus enrecordar de mi... sas com ploro cada vegada que em aprlen de tu, sas com salto a la defensiva quan no apren de dir bosom (el teu cognom que no es precisament poc conegut) i am tota la historia del cognom e plorat al insti a ombros de la valen (la meva bff que ya coneixies) i sincerament si mas vist sas que e plorat a lesquena del meu noi (ya tinc novio) haha ... i ell a apollarme
saps com vaig tenir la depresio de no mengar res durant aquests 4 anys (saps que alguna cosa menjo ) pero me aprimat moltisim.
desde que no estas tot a cambiat. el papa esta mes rigid yo ploro a la minima i al familia se na anat separant de mica en mica.
ara tindries 90 anys i aixi que encara que et trobi massa a faltar et desitjo un feliç aniversari.
escric aixo per tu, perque t'en recordis de mi pero amb llagrimes que em cauen per la galta. No es un adeu es un fins sempre ya saps que em tetuare aquesta frase quan sigui mes gran.
encara que menfadava mol am tu jo testimava i testimare fins que em mori i quan em mori avera si et podre veure per ultima vegada.



escric aixo per si em podeu donar consell de com puc superaro u deixo a les vostres mans

Hola,

És molt bonica aquesta carta! Estic segura que la teva àvia estaria molt orgullosa de tu. És preciós que et recordis del seu aniversari i que li hagis escrit aquesta carta. Segurament t'ha ajudat a buidar una mica totes les emocions que tens dins teu.

Tots necessitem el nostre temps per adaptar-nos a la nova situació. Quan es mor una persona important, és un xoc molt gran i necessitem temps i espai. Necessitem que passin molts mesos o fins i tot anys per poder recuperar-nos, i també necessitem tenir un espai on poder recordar aquesta persona i parlar d'ella. Estic convençuda que els teus pares també necessiten poder-ne parlar i que els agradarà saber que encara te'n recordes.

Quan sentis tristesa o buidor li pots continuar escrivint i explicant-li el teu dia a dia, ja veuràs com això t'ajudarà. És un procés i no pots evitar-lo. Mica en mica podràs parlar d'ella i recordar-la sense tot aquest dolor. Ja veuràs.

Una abraçada molt forta!
Laia Sala
www.consultajove.cat