No se que fer... Ja no puc més.

Hola! Crec que és la tercera consulta que faig ja, pero encara no se que fer i després de molt pensar i donar-li voltes m'he situat una mica.
Des de la consulta he perdut 2 kg, i em sento molt millor, ja van 7 i la gent comença a dir-me que si m'he aprimat, que estic més bonica.. Pero no pasa el mateix a casa, la meva mare em va dir que m'he aprimat i crec que sospiten de que tinc una conducta dolenta a l'hora de menjar pero amb ells faig tots els mengars aixi que no crec. No puc més, he vaig començar la setmana pasada una dieta de kcal que he fet 4 vegades ja, pero sempre la deix-ho, i aquesta vegada no ha sigut aixi, de moment, he baixat 3 kg pero el cap de setmana vaig menjar de tot.. Vaig menjarme 2000 kcal en cosa de mitja hora i no diumenge vaig tenir menjar familiar. Vaig pasar-me la nit plorant, porto uns dies amb ganes de plorar a totes hores, i sempre qe hem paso de les cal que hem toquen ja se'm fastídia el dia.. a més de que divendres em vaig sentir fatal.. Vaig anar al gimnas com de normal amb les meves amigues i no se com, van treure el tema de dietes i va dir just la que estic fent jo i deian que aquesta gent estava enferma etcetc.. En fí, que es normal pero no se. Ara he tornat a la dieta, bueno, la continuo al dia que hem toca i vull deixar-la pero no puc. Es a dir, se que esta malament el que faig, pero no puc tornar a menjar normal perque dons em trobo fatal, i no puc, simplement ho he intentat moltes vegades pero no puc, sempre torno a la dieta i a deixar de menjar, si començo a menjar 'normal' (700 kcal al dia o aixi, encara que se que son 1200 pero ni boja puc menjar-me tantes) aquell dia me'l paso fatal, pensant en quant he menjat i no penso en res mes, no puc disfrutar-lo. He arribat a pensar, que realment no vull aprimar-me per estar més prima (que també, es una gran part), si no perque necessito tornar a ser la d'abans, es a dir, en el meu cap es algo com: no menjar - aprimar-me molt/que hem pasi algo - hospital o el que sigui i dons hem donarán l'oportunitat de tornar a 'curar-me' (ho dic entre cometes perque per molt que sembli que parlo com si tingues algun tca no ho dic en cap moment, dic curar-me com cambiar de manera el pensar del que se'm pasa pel cap).
A més de tot el rotllo del menjar, no tinc a ningú, ningú amb qui parlar i explicar-li coses meves i sentir que li agrada escoltar-me, no tinc a ningu amb qui hem pugui sentir estimada, que es preocupa per mi.. Res. En un principi tenia dos millors amigues, la que considerava de veritat com una germana ultimament no va amb mi, diguem que m'ha deixat de costat, jo crec que s'abergonya de que algú com jo vagi amb ella, pero bueno, es aixo que ja no estem juntas ni a classe ni res i l'altre s'ha anat a França dues setmanes i a clase estic més sola que la una. Constantment tinc ganes de plorar i anar-me'n de l'institut, pero no puc fer-ho. Ultimament tot va a pitjor, i aqui una altre raó per la que crec que vull aprimar-me, es una cosa que em fa sentir bé i la necessito per quan estic malament.

Soc molt dolenta a l'hora d'expressar-me escribint i m'ho e tornat a llegir i he acabat dient algo que no se enten, pero bueno. Resumint, tinc por de continuar aixi tota la vida, perque se perfectament que aixo que estic fent esta malament i se els problemes que hem pot causar, i encara aixi necessito fer-ho per sentir-me "bé" (encara que no acabo de estar bé ja que sempre acabo menjant moltísim els caps de setmana i dons). Sola no me'n puc sortir, i no demanaré ajuda als pares perque no soc capaç ni molt menys, ja ho he intentat. No se ben bé quina es la resposta que espero rebre ja que en realitat no he preguntat res, pero em sentía malament i necessitava explicar-ho a algú.

Moltes gràcies per llegir-me i ajudar-me sempre que ho necessito!

Hola mel! Moltes gràcies a tu per confiar en mi explicant-te la teva situació. Em sap molt greu que estiguis patint tant. De fet, per tot el que dius és molt possible que estiguis patint un trastorn de la conducta alimentària. Aquestes malalties són molt greus, però tot i ser-ho es poden curar si la persona rep ajuda especialitzada, que és el que necessites tu. La única manera de recuperar la teva vida i estar bé de debò és demanar ajuda. T'expresses molt millor del que creus, i això t'ajudarà a poder explicar què t'està passant. Sé que és un pas que costa molt fer, i la pròpia malaltia et frena a fer-ho, però no permetis que guanyi la malaltia. Et mereixes ser feliç i treure't aquest patiment de sobre. Parla amb els pares, o amb algun adult que et pugui ajudar. Tu no tens la culpa del que t'està passant i ells faran tot el que puguin per ajudar-te. Si parlar amb ells et resulta molt difícil, pots enviar-los un e-mail o una carta, per a que ho llegeixin sense que tu estiguis davant, així serà una mica més fàcil. Fes-ho de la manera que et resulta més còmoda, però parla amb els pares, mel, és la única solució. També pots trucar-nos a Fundació Imatge i Autoestima si necessites parlar: 93 454 91 09. Molts ànims i molts petons!!