problemes relació a distància

Hola! Ja fa temps, vaig fer-vos una consulta sobre la relació a distancia en la que estaba (i escara estic) amb un noi de Brasil, en la que us comentava que estàvem molt bé peró desde que ell va començar a treballar, no podiem parlar tant i em deprimia molt fácilment perquè després de pasar-nos totes les hores de tots els dies escrivint-nos, el trobava a faltar.
La cosa es que ja fará 1 any i mig que ens vam conèixer, i des del meu punt de vista desde que te aquest treball la cosa cada cop va a pitjor... les coses s’han anat arreglant, complicant, arreglant, complicant (potser sóc jo que m'afecten molt tot i faig un gra massa), ell sempre em diu que no em preocupi per altres noies, que no s'oblida de mi, m’estima i que sap que és dur, pero que seguim lluitant per aconseguir un dia poder estar junts i ho aconseguirem. S’ha convertit en la meva debilitat i cada cop que em diu aixó vaig com si res hagués pasat i contenta tornem a començar, perquè tmpoc vui estar malament amb ell.
Peró desde fa bastants dies, estem moooolt distants. El febrer va ser el seu cumple, i jo vaig voler fer-li algo especial, així que durant mesos avans vaig estar preparant-li una sopresa, vaig parlar amb un amic seu i amb el seu germà perquè m'ajudessin amb el regal, li vaig comprar una samarreta, una púa (ja que toca la guitarra i se li va trencar), un CD amb cançons que hem compartit i un video que li vaig fer, i a sobre una carta escrita amb el típic petó dl pintallavis i la meva colonina. I li vaig enviar per correu.
Li va encantar i no es podía creure que li hagués fet tot alló, vam estar genial les 2 setmnes següents, i se li notava que li encantava. De cop un altre vegada vam deixar de parlar, i desde llavors cada cop que podem parlar jo li trec el tema d que no podem pasar tant temps sense comunicar-nos… i ens acavabem picant (al menys jo). Ara a l'Abril va ser el meu cumple, ja sabia que ell no faria el que jo li vaig fer, pero el que no em pensaba es que no em digués absolutament res. Aixó ja va ser la gota que fa vessar el got, al final cabrejada, tard a la nit, li vaig dir k si no m'havia de dir res, i em va dir l'excusa del treball, que estaba molt enfeinat i que no s'havia oblidat pas dl meu aniversari, només que esperarva arribar a casa…
L’any i mig que ja casi portem no ens hem vist mai per Skype per el problema que viu amb tota la seva familia i no te privacitat… axí que m’haig d’aguantar amb els pocs videos que m’ha enviat, i a més encara estic esperant la foto k em va prometre amb la samarreta k li vaig regalar.
Començo a estar mooolt cansada de tot i sobretot de sentirme malament, sempre ho estic donant tot i després de tot el que he fet per ell, crec k no m'ho mereixo. A més penso k ja va sent hora que k intentem fer coses en serio si realment volem estar junt i lluitar per aquesta realció, com intentar fer skypes i que al menys la seva familia sàpiga algo de mi.
Penso que no estic sent exagerada. Ell em va dir (com sempre) que amb la feina no te temps per res i que si volem estar junts hem de fer aquest sacrifici per un curt temps, peró sk només vec que el sacrifici l'estic fent jo, trencant-me el cap per millorar sempre les coses. A més quan li vaig preguntar que si creia seriament que si lo nostre es una relació, es va "cabrejar" dient que perquè sempre havia de fer-li aquestes preguntes i que si era aixó el que necessito.
Jo ha arribat a un punt que no penso anar-li més al darrera, si vol ja parlarem "quan tingui temps". M'ha pasat per el cap deixa-ho, peró no vull enviar-ho tot a la merda després de lo que hem lluitat 1 any i mig, no puc donar-me per vençuda perquè realmetn l'estimo i és el noi que vull i finalemnt aconseguir el nostre objectiu d'estar junts ni que siguin unes setmanes, i potser és veritat que haig de ser més pacient pk realment no pot. Pero no acabo d’entendre comporaments seus k tmb m’han fet pensar que només m’utilitza, peró després de tot aquest temps, les coses que hem compartit i amb el k m’ha desmostrat que sent per mi i m’ha estat animant en tot, sigui mentida.
A més altres nois ja se m'han apropat per intentar tenir algo amb mi i ja he renunciat a ells per el ell… (peró tot i axió ultimament estic sortint de festa i l’altre dia em vaig acabar liant amb 3 nois pk tenia ganes de desconectar i pasar-m’ho be).
Així que no ser com reaccionar davant d’aquesta situación, ara mateix estic una mica “out” i intento no pensar gaire en ell mentre no em parala. Jo només vull una mica més de la seva atenció que crec que és el que em mereixo i que les coses tornin a la bona relació que teniem per donarme forçes per continuar lluintat perquè està anant tot molt costa amunt.
Necessito algún consell, ajuda o opinió per veure com encaminar aquesta relació tant complicada.
Ho sento perqué hagi sigut tant llarg però era necessari.
Gràcies! :)

Hola!

Sóc l'ELi AUlet. psicòloga d'Interpersonal.

Crec que t'has respos a tu mateixa amb la frase: "no te temps per res i que si volem estar junts hem de fer aquest sacrifici per un curt temps, peró sk només vec que el sacrifici l'estic fent jo, trencant-me el cap per millorar sempre les coses. "

Quan a una relació només és un el que s'esforça és molt negatiu. Una relació ha d'estar construida entre dos. A més, amb la situació de distancia que expliques encara hi hauria d'haver més implicació. I tot i així seria molt complicada amb l'edat que teniu.

Entenc que et faci rabia deixar-ho després d'aquest temps, però des de la nostra opinió, cal que assumeixis que aquesta relació ha fracassat i que t'estàs perdent uns anys molt importants de la teva vida i que de vida només en tens una. Ara toca sortir , disfrutar de la vida, conèixer gent i no fer de "noia sacrificada".

Realment, entenc que no et sentis cuidada, ell no t'ho demostra gens! Jo crec que és hora que abandonis aquest conte de fades que t'has imaginat perquè no passarà.

Disfruta de la vida! assumeix que no sempre les coses surten com volem. Plora tot el que hagis de plorar i posa't ben guapa que arriba l'estiu.

Ànims! Tu pots i ho saps!

Eli Aulet www.interpersonal.cat