No puc més

Bé, fa poc et vaij escriure dient que quan menjava em sentia malament, que em veia fatal, que m'havia aprimat uns 5 kilos en una setmana deixant de menjar, i bueno tu em vas comentar que segurament estava patint un trastorn de la conducta alimentària i que ho parlés amb els meus pares. Doncs haviam, no els hi vaij dir res (no puc, no sóc capç de fer-ho), però com cada mes m'he de vacunar de l'al·lergia em van pesar i medir i em van dir que estava massa prima, li va preguntar a me mare que que tal menjava i me mare va dir que menjava molt poc etc i em va dir que em peserien cada mes quan m'anes a vacunar. A partir d'aquell moment em vigilen moltíssim, i per tant ja no em puc saltar res, amb lo qual quan em van tornar a vacunar m'havia engreixat (havia recuperat el que havia perdut), la qüestió és que tot i que ara menji (perquè no em queda una altre opció) em segueixo sentint fatal inclús pitjor, perquè m'estic engreixant moltíssim; la meva pregunta és: per què si ara menjo el mateix que menjava abans de tot això, no només he recuperat el pes que havia perdut, sinó que ademés em segueixo engreixant? Osigui esque menjo el que menjava abans i cada dia m'engreixo, que faij per no seguir engreixant-me, és normal? A part ara estic fent moltíssim esport, no ho entenc. Em seguiré engreixant o arribara un punt en el que pararé d'engreixar-me (ara peso 56,5 i medeixo 1,72 i quan vaij deixar de menjar vaij arribar a 47, i abans el meu pes normal era de 54 por ahi). Es que enserio si abans m'odiava ara no veas, en serio, no puc més ja amb tot aixó, és algo que no em trec del cap, li donó moltíssimes voltes cada nit, quan menjo penso en vomitar (però com estan els meus pares a casa no ho faig), però l'altre dia vaij tirar el menjar pel vàter i després el meu germà li va dir al meu pare que anés i no sé si d'hauria ser per alló (tot i que jo vaij tirar la cadena). Una altre cosa, perquè ara em costa tant dormir-me, té relació amb tot aixó? Esque després a classe no estic concentrada i estic molt cansada.
Ja no sé que fer, estic farta de no treure'm aquest tema del cap (em fa vergonya sortir el carrer pel que diran o pensaran), no em vull seguir engreixant, ara arriba l'estiu i vull aconseguir arribar als 45 kilos, estic saltant-me tot el que puc (tirant el menjar)perquè ja no ho aguanto més, i si segueixo menjant pel que veig em seguiré engreixant; sé que no està bé i ho penso i haver no vull acabar ingressada ni res, però esque que faij ? Ja no puuuc més amb aquesta vida, enserio.
Sento que sigui tan llarg :( espero que s'ha m'haji entés.

Hola laieta14! T'has explicat molt bé. És possible que després d'haver fet restricció el cos tingui més facilitat per engreixar, això es deu a que durant la restricció el cos "s'espanta" pel fet de no rebre aliment i es prepara per acumular més greixos per si li tornes a passar el mateix. La manera de corregir això i aconseguir que el cos no engreixi més és menjar de tot, variat, equilibrat i suficient. Vomitar no és una opció perquè no aprima i és MOLT perillós per a la salut, tant que podries acabar a l'hospital, així que no ho facis. De fet, per tot el que expliques és molt possible que estiguis patint un trastorn de la conducta alimentària. Aquests trastorns fan patir molt i que el pes es converteixi en una obsessió. La solució a això no està en aprimar, sinó que està en demanar ajuda, per això insiteixo en la necessitat de que parlis amb els pares, Si veus que et costa molt, el que pots fer és escriure'ls una carta o un e-mail on els hi expliquis que et passa, de forma que ho puguin llegir sense que hi siguin davant. Els teus pares entendran el que et passa i faran el que puguin per ajudar-te, agraint-te que hagis confiat en ells i els hagis dit, així que com abans hi parlis molt millor. Molts petons!!