Consell

Hola, potser m'enrrotllaré una mica, però és important.
Una amiga meva està entrant en l'anorèxia. Diu que ho controla. Que "només" vomita el sopar. Ella va a etapes; menja bé o molt però després es diu a sí mateixa lo merda que és i recau. La pressió de la gent, família,institut crec que també han influït molt.Però el que necessito és que em donis consell per saber quin és el paper que, com amiga, hauria de fer. Ella nomès em té a mi; n'ha provat de parlar amb altre gent, però jo vaig passar per això (vaig ser anorèxica durant 3 anys) i l'entenc i la vull ajudar. No sé què dir-li perquè sempre li dic el mateix però clar, ella no s'adona. El problema és que no li pot dir als seus pares, peruqè fins i tots ells li han dit coses en referència a això i quasi no es parlen i nomès es preocupen de que tregui bones notes. Jo algun dia, sense que ella ho sàiga aniré a casa seva a dilsi als seus pares, perquè ells la poden ajudar, i si els hi dic jo potser s'adonen del problema.

Com a amiga què puc fer per animar-la i treure-li aquests pensaments negatius?

PD: Ho sento per l'extensió!

Hola Laralara!

Sóc la Mariona Busto, psicòloga d'Interpersonal. Moltes gràcies per escriure'ns!

La teva amiga ha de sentir-se afortunada de tenir una amiga com tu que es preocupa tant per ella.

És important que demanis ajuda a un adult de confiança, els seus pares, a un professor o al psicòleg de l'escola. Potser la teva amiga no entén que ho expliquis, potser s'enfada, però creu-nos que és la millor ajuda que li pots oferir. Com bé expliques, ella creu que controla la situació, però les conseqüències de la seva conducta poden ser molt greus.

Com a bona amiga que ets estigues al seu costat com has fet fins ara, escolta-la i dóna-li el millor consell que li pots donar: demanar ajudar! Els seus pares podran buscar ajuda professional perquè pugui sortir-se'n!

Una abraçada ben forta i molts ànims!

Mariona Busto
www.consultajove.cat