Hola bonica,
Gràcies per escriure'ns. Sóc la Laia Sala, psicòloga d'Interpersonal.
Veig que tens més d'una consulta, així que les anirem desgranant:
L'autoestima és la valoració que tenim de nosaltres mateixos. Si és molt baixa, ens sentim pitjors que els altres i si és excessivament elevada, sentim que som millors que els altres. Per tant, hem de procurar que es mantingui en uns nivells intermitjos. Com? Doncs pots intentar dedicar un parell de minuts cada dia a les coses que t'ha sortit bé, allò que t'ha agradat o que t'ha fet feliç. Quan ens sentim estimats i valorats pels altres, també ens sentim millor amb nosaltres mateixos.
Les discussions amb els pares... em sap greu dir-te que són força habituals a aquesta edat. Bàsicament perquè tots dos (pares i fills) us heu d'anar adaptant a la nova situació (on el fill ja comença a ser adult) i no és fàcil per ningú! Pren paciència i sempre que puguis intenta explicar com et sents i deixa que la teva mare també s'expliqui.... si parleu des del cor, us entendreu, ja veuràs.
En quan als estudis i a perdre el temps... és un aprenentatge. Amb els anys l'opció d'estudiar el dia abans deixa de funcionar-nos i hem d'anar buscant altres maneres. Cal que et posis petits reptes diaris que siguin realistes (no vulguis estudiar-te tot el temari en una tarda!) però sí una quarta part, per exemple.
Fes-te un petit plànning d'estudi i deixa't el dia abans lliure per repassar. És una bona manera d'organitzar-se. També pots demanar ajuda als professors o al teu tutor o tutora, que segur que estan encantats de donar-te un cop de mà!
Ah! i pel què fa als estudis.... la meva recomanació és que triïs alguna cosa que realment t'agradi, ja saps què diuen: "escull una feina que t'agradi i no hauràs de treballar ni un dia de la teva vida" (Confuci)
Una abraçada!!
Laia Sala
www.consultajove.cat
