SIUSPLAU, AJUDEU-ME

Hola,
Mireu volia fer una consulta sobre un tema que em matarà...resulta que tinc una amiga amb depressió severa. Està molt malament, i jo també pateixo, perquè davant del nostre grup d'amics fa com si res, somriure, i apa...però m'ha explicat que moltes vegades surt de cole plorant...
Jo estic pensant d'explicar-li això a un amic en comú, que penso que de tot el grup, és potser l'única persona que podria ajudar-la i que ho entendria, perquè la resta no tenen ni la meitat de problemes que ella, ni que jo. Però per altre banda ella no vol que ho digui a ningú.
Jo a vegades intento buscar l'arrel de la depressió preguntant-li que és el que li preocupa en aquells moments però la resposta gairebé sempre és «tot». Ja hem decidit de quedar algún dia, perquè jo li vull fer psicòloga (jo vaig a un, i tinc una miqueta d'experiència), però és un tema desesperant...AJUDA, SIUSPLAU!
Per cert, resulta que també té insomni, i pren moltes pastilles unes per dormir i les altres per la depressió i per l'estrés..
AJUDA, SIUSPLAU!

Hola bonica,

Primer de tot felicitar-te per aquesta actitud! És fantàstic saber que tenim persones al voltant que es preocupen per nosaltres i ens estimen!

En segon lloc, una depressió és un tema molt seriós. Un dels grans enigmes d'una depressió és que sovint no hi ha un "perquè" al darrere, ni un motiu clar. Per això és possible que intentar buscar l'arrel del problema no l'ajudi a trobar-se millor.

Així doncs, et proposo unes petites pautes per ajudar-la, et sembla bé?
- passa estona amb ella i pacteu el temps destinat a cadascuna. És a dir, escolta-la i estigues pendent d'ella, però llavors parleu d'altres temes que et preocupin a tu. És a dir, que no només sigui ella el centre de la conversa.

- Fes-li propostes d'activitats. No l'obliguis, però sí ofereix-li dues alternatives diferents i deixa que ella esculli què li ve de gust. Veuràs com al principi li costa, però mica en mica s'ho passarà bé.

- En quant a explicar-li a algú de la colla.... No ho facis d'amagat, ja que ella se sentiria traïda. Explica-li que creus que algunes persones ho haurien de saber, ja que l'ajudarien i entre totes dues busqueu la manera d'explicar-ho als companys. És un pas dur, però amb el teu suport segur que serà més fàcil!

- Estigues al seu costat, fes-li "mimitos" i recorda-li les coses positives que té. Per quin motiu ets amiga seva i què t'aporta a la teva vida. Li agradarà que li recordin.

Finalment, si veus que la situació no millora o empitjora, potser hauràs de parlar amb els seus pares o amb el vostre tutor. Explicar-li a algun adult t'ajudarà molt a no portar tu sola aquesta càrrega i segurament podrà desencallar la situació!

Una abraçada!
Laia Sala
www.consultajove.cat

Moltes Gràcies pels consells! De veritat1
Em sambla que ara porta uns dies que está més bé segons el que em diu, pera se'm fa una mica extrany...
Abans em dia que necessitava parlar cada dia smb mi, que li anava molt bé tant per WhattsApp, com en persona o com fós...també parlavem moltes vegades de quedar, per parlar sobre això, i molts dies ens passavem al telèfon hores parlant i per WhattsApp i reiem molt i sé que estava millor, gràcies a això, però últimament no pot ni quedar, ni parlar per telèfon, ni quedar ni res...i les converses de WhattsApp ja no riu ni res, està com més borde (osigui no ho està però més del normal) i ja no té tantes ganes de parlar amb mi, però en contra de tot això que podria ser per la depressió, em diu que porta uns dies que està molt bé...jo la vull ajudar, però és que si no em dóna ni la oportunitat a mi, perquè sóc la única persona que ho sap, no puc fer res...
MOLTES GRÀCIES PER TOT!