no entenc res

Hola, crec que sóc una cosa molt rara, tinc 19 anys, no és normal que estigui aquí.
Realment, ara m'està començant anant les coses bé, estic estudiant el grau superior d'educació infantil. Ser que estic millorant com a persona, no he passat una bona adolescència, dels 12 als 14 em van fer bullyng, a més no tenia amics, ni amigues, només dues que no ser si ho eren... ser que sóc molt negativa. Dels 12 que no estic bé, però com he dit, sembla que les coses comencen anar bé...
A més d'això a casa meva em va fatal, a casa només hi han que crits, crec que el meu pare és un maltractador psicològic, tot i que jo tampoc em comporto bé amb ells.
Ser que una cosa que he de millorar és estar bé amb mi mateixa..
però jo crec que sóc retressada mental o alguna cosa, perquè crec que no és normal ser com sóc... de veritat que estic dient unes coses molt rares..
És per això que no ser si sóc gaire normal..
No ser si és normal estar aixins, encara aquesta edat.
No he tingut mai novio, i estic molt preocupada, he tingut lios i això, però novio no. Ser lo que es diu, que si que trobaré, però si no surto de casa, perquè tampoc surto molt, no perquè jo no vulgui, tot i que quant surto ho aprofito.
A més una altre cosa..., no m'agrado a mi mateixa, a la meva vida, sempre he tingut èpoques que he estat més grassoneta que altres, als 14 em vaig engreixar per menjar moltíssim, als 15 vaig decidir aprimar-me, i ho vaig aconseguir amb una dietista de bona manera, i ho vaig aconseguir, i estic al pes que em va dir que era adequat per a mi, o sigui que ara podem dir que estic bé, però a mi no m'agrada, no en tinc prou, tinc una "xixa" que vull treure.Fa uns 2 anys se'm passava pel cap vomitar, però no pensava, cada cop se'm passa més pel cap, i he intentat fer-ho ja uns quants cops, però després em penedeixo i no ho acabo fent. Vigilo moltíssim amb el menjar, miro exageradament les calories que porten tots els aliments, i passo molta gana, jo no crec normal que tingui tanta gana, i m'obligo a no menjar, només a les hores que s'ha de menjar, no em salto cap menjar, però tinc molta gana. Ah, i aquest any per berenar menjo una poma, i em moro de gana, però és que em vull aprimar. Vaig a caminar cada dia (ara no perquè tinc exàmens, però sinó cada dia. A més d'això també he intentat fer-me talls, simplement talls no profunds, però molt poc profunds, de fet, quan es cura no queda ni marca, però quan em sento allò tan malament em plantejo de fer-me'ls més en serio... Ser que lo meu a aquesta edat no és normal.
Tot i que les coses, des de setembre sembla que em vagin millor, quan penso i penso, i a més hi han coses que no milloren doncs és quan em menjo tan la "olla". No ser si és normal... vull una resposta Sisplau...
Gràcies!

Hola!

Fes-me un favor: concentra't en aquelles coses que et van millor. Dius repetidament que les coses sembla que milloren. Necessito que enfoquis tota la teva energia a ser positiva perquè vagin anant millor cada vegada més.

El que planteges no és gens anormal amb 19 anys, per tant, no pensis que no ets normal ni retrassada, si us plau.

És important qeu en aquest grau que estàs fent puguis anar coneixent d'altra gent i puguis anar obrint el teu cercle social. Sinó, també pots mirar a on pots tenir l'oportunitat de conèixer gent: en algun altre curs, a la biblioteca mentre estudies, amics d'amics... i així tindràs més persones a qui conèixer.

Sobre el menjar: dius que saps que has d'estar bé tu, doncs pots començar pel menjar. Prohibint-te menjar i passant gana no estàs cuidant la teva salut i això farà que anímicament no estiguis bé. Necessito qua tinguis cura de la teva dieta de manera adient, sense passar gana, perquè així físicament tinguis tot allò que necessites per estar més bé anímicament.

I planteja't, de veritat, per a què et serveix fer-te talls. SI vols estar millor i cuidar-te, els talls no ajuden.

Veig en tu una actitud molt madura i responsable per voler estar millor. Ets conscient que has de ser la protagonista de la teva vida i cuidar-te molt... potser és el moment de començar a fer-ho: menja bé, no et facis talls, busca conèixer més gent als llocs on ja estàs i intenta estar tranquil·la i serena a casa, passi el que passi.

Això t'ajudarà!

Gràcies per la confiança!

Elena Crespi i Asensio - www.interpersonal.cat