Són masses coses per tan poques paraules...

Bona tarda:
Avanç de començar gràcies per obrir aquest espai dedicat als adolescents, que com jo estem passant moments dificils.
Tinc diversos problemes:

1. Vull ser actriu, he participat en un parell de curts peró tinc por de perdre la ilusió, ja que cada cop que et diuen que no a un casting et destrueixen una mica més. A mi m'encanta actuar, tan sobre d'un escenari com en un pla verd. Pero em fa por cansarme de lluitar i abandonar-ho tot, no ser prou perseverant.
2. Aquest any que vindra per una situacio escolar m'allunyare de la meitat dels meus companys (una barreja de lineas, a b i c) i tinc por de que per culpa de la barreja em torni reacia a la gent nova, mai ho he sigut pero, tampoc soc timida pero en una altre escola ja vaig patir cert buit de persones i soletat constant, i tinc por de que torni a succeir.
3. La meva mare te un transtorn de bipolaritat, i no, la bipolaritat no es com la gent pensa de ara penso una cosa i pasen dos minuts i penso una altre, es mes complicat. A vegades esta deprimida, porto tota la vida veient com a temporades a d'ingressar en un centre psiquiatric, se que es per salut pero es dificil aguantar-ho. Em sento insegura i em costa viure aquesta situacio, em sento com la Natalie ( se que ningu coneix aquest personatge pero es com em sento) de next to normal ( un musical) i em fa por convertirme com ella o tornarme boja o quedarme sola.
4 Mai m'ha estimat cap xic i tinc el daixonses de per la meva situacio familiar i personal ningu m'estimi mai. Jo me enamorat 2 ( no se si tres) cops, una de un xic de la infancia, la segona de un company de classa i aquesta tercera amb la que tinc dubtes es un noi que vaig coneixer un curt el problema es que ell es de Barcelona, i crec que te novia, la distancia es refotudament dificil. I no crec que m'estimi mai, la unica opcio de tornarlo a veure es o be coincidir en un altre curt o be que quant s'estreni aquest en el que em coincidit quedem tot el plantell artistic de nou.

Hola Bluemoon,

Gràcies per escriure'ns. Nosaltres també estem encantades de poder-vos ajudar!

Intentaré respondre't punt per punt:

1. És genial tenir un objectiu clar a la nostra vida. El camí que has escollit, com tu dius no és fàcil i està ple d'alts i baixos, així que procura no obsessionar-te. De moment forma't en teatre i pren-t'ho com una afició. Marca't petits objectius com per exemple: anar a dos càstings l'any (independentment de si t'agafen o no). Veuràs com sense tantes exigències et sentiràs més lliure per disfrutar d'aquesta passió!

2. Amb els amics, és normal que ara estiguis una mica neguitosa. Tots els canvis ens espanten una mica i creen incertesa. Però estic convençuda que ets una persona molt sociable que sabrà escollir bé els seus nous amics i mantenir els que has fet fins ara! Pensa que tot suma!!

3. Em sap molt greu que la teva mare pateixi aquesta malaltia. És normal que tinguis por i que en alguns moments et sentis sola i no sàpigues què passarà en un futur. Comparteix aquests sentiments amb la teva família. Veuràs com t'ajudarà i et tranquil·litzarà.

4. Finalment, no tinguis pressa! Tot just estàs començant a endinsar-te al món de l'amor. I a partir d'ara durarà tota la vida! No té res a veure amb la teva situació familiar. Tot apareixerà, no tinguis pressa... deixa que tot vagi fluint. Pel què fa a aquest noi que t'agrada, espera a l'estrena del curt i aprofites per demanar-li el facebook o alguna altra xarxa social. Així estareu connectats i podràs parlar amb ell i anar decidint si t'agrada o no ;)

Una abraçada bon forta!
Laia Sala
www.consultajove.cat

Moltes gràcies per respondrem, i per estar aquí pel munt d'adolescents que com jo estem passant una época difícil.

Molts petonets, sentiuvos orgullosos ja que a diari ens ajudeu : ).

Fins un altre

Hola Laia:
Vull que et sentis orgullosa del que fas. I vull explicarte com ha girat la truita gracies a la teva ajuda.

Al final despres de que no m'agafessin als 6 ultims castings una estudiant de l'ESCAC m'ha agafat pel seu projecte final de carrera.
Sobre els nois... el meu antic amor m'ha tornat a parlar, i ara sembla que tot va be.
Aquestes ultimes setmanes m'he fet amiga de molta gent ( millor diemne bona coneguda) i ja no tinc por al canvi.
I el millor...No em penso rendir.
Gracies pels teus consells perque sense ells m'hagues enfonsat i ara floto lleugera com una ploma, tot anira be.

Moltissimes gracies Laia.
Una abraçada de os polar ( sense les ungles).

Atte.: Bluemoon24601, un nou esperit lliure.