t'estimo petit

PODRIEU PUBLICAR AQUESTA CARTA SI US PLAU I EM PODRIEU DONAR CONSELLS DE COM SUPERAR LA SEVA MORT.
Hola petit,
No fa ni dos dies que has marxat i ja et trobo a faltar com si fes tota una vida sense veure’ns.
Aquell maleït dia en que vas sortir plorant de la consulta, cridant, sense entendre el perquè a tu, aquell dia va ser el que et van presentar al teu enemic. Va ser una batalla intensa i igualada, la veritat tu ho vas donar tot, erets el just vencedor, però el teu enemic, el càncer, era molt fort i venia amb les ganes de emportar-se tot allò que és poses al seu davant i finalment fa dos dies et va deixar derrotat.
No puc parar de plorar, perquè a tu petit, tu que has lluitat, has sigut un gran lluitador. Càncer, t’has emportat a un àngel, un gran lluitador, el meu novio, el meu primer amor, el meu gran t’estimo. Feia tan sols una setmana que estàvem sortint quan et van dir que tenies càncer. En aquell moment em vas dir que marxés que fes una vida normal, però com t´havia de deixar en el moment que més em necessitaves. Dies abans de morir em vas dir que no t’havia conegut realment, que sol t’havia conegut amb la faceta del càncer però no, jo crec que t’he conegut realment, he conegut a la persona que tots tenim a dintre, una persona súper forta.
Conviure aquest any i mig amb tu la veritat no ha sigut gens fàcil. Tenies ganes de lluitar, però de vegades no podies més. Els dies que t’acompanyava a quimio eren dies molt durs, durant les sessions ho passaves molt malament i de vegades el propi malestar et feia dir coses que em feien plorar una mica.
El primer dia del teu diagnòstic va ser la primera vegada que et vaig veure plorar, aquell dia em vas trencar el cor, em vaig adonar que erets tu la persona que buscava, volia viure una vida al teu costat. Aquell va ser el primer dels molts dies en que et vaig veure plorar, intentaves no plorar quan estava amb tu però se’t feia molt difícil. Quan tu ploraves, jo plorava, ploràvem junts.
Va haver un dia en que els cabells et queien. La teva mare em va dir que no te’ls volies rapar per por a el que et digues jo. Així que al moment em vaig presentar a l ‘hospital amb una màquina d’afaitar i te’ls vaig començar a tallar. Vas plorar molt, quan dic molt és molt. Se’t feia dur que et veges així. Jo et deia que així estaves preciós, ara ja m’agrades més així que amb cabell. Quan una persona és guapa és guapa sempre i més si també ho és per l’interior.
Mentre escric no puc parar de plorar el teu record és inesborrable. De moments amb tu en podria explicar milers, perquè vam tenir una història romàntica dura però preciosa i vam crear una relació especial i enorme.
T’estimo petit, ets part del meu cor, i ningú podrà esborrar-te de la meva vida i el teu record perdurarà dins meu fins el dia en que torna amb tu.
GRÀCIES.

Hola Alexia,

És preciosa aquesta carta. Moltes gràcies per compartir amb nosaltres aquesta història.

Ens demanes consells per superar aquesta situació. La mort d'una persona estimada és un moment molt dur i no sempre ens donem permís per expressar tot el dolor. Cadascú expressa el dolor com pot, intenta no negar-lo, si estàs trista, diga-ho, si tens ganes de plorar, plora, si tens ràbia, crida i treu la ràbia.... deixa que les emocions vagin sortint.

També és important que tinguem un espai on puguem recordar aquesta persona. Parlar amb els seus pares, compartir algunes estones amb ells, o amb els teus pares també t'ajudarà. No tinguis por de tenir-lo present i parlar d'ell, perquè veuràs com mica en mica el dolor s'anirà apaivagant sense que els records s'oblidin.

Pren-te el teu temps per recuperar-te, no tinguis pressa ni et precipitis. És un moment dolorós, per tant, comparteix-ho amb la gent que t'estima i deixa't cuidar.

Una abraçada bonica! Ets molt valenta i una gran persona! Estic convençuda que has sigut un gran recolzament per ell.

Laia Sala
www.consultajove.cat