no tinc ganes de res.

Hola, faig aquesta consulta perquè porto molt temps sentint-me fatal però ara ja he arribat a un extrem que no aguanto més.

Sóc una persona que quan tinc problemes no li explico a ningú i m'ho quedo tot per mi, perquè penso que és una tonteria i que ja s'arrelgarà tot, però amb el temps me adonat de que això no és així.

Tot va començar quan a mida del temps vaig perdre a dos amigues que estimava molt i que no se per quin motiu ens vam deixar de parlar. El cas es que desde aquell moment em vaig tenir que buscar la vida i buscar gent nova a l'insti amb qui poder-me relacionar (em sentia sola) i bueno amb el temps vaig trobar a dos noies.
Al principi tot anava bé i ja no em sentia sola però amb el temps em vaig adonar de que quan estava amb una d'elles no m'ho pasava bé, simplement quedavem per sortir i això però m'aburria, i amb l'altre amiga si que m'ho pasava bé però no li tenia confiança.
Ara enacara seguim sent amigues però no es el mateix i jo no els hi tinc confiança, i cada vegada penso: 'si no els hi tinc confiança no les puc considerar amigues', i això em fa sentir molt malament. Veig a molts grups d'amics sortin pel carrerique s'ho pasen bé entre ells i cada cop em sento més sola. L'altre tema és que si per exemple vull quedar per sortir i la meva amiga no pot quedar, jo ja no surto al carrer perquè no tinc ningú més amb qui poder sortir i distreure'm un rato, només la tinc a ella. Amb tot això em vull referir a que simplement no tinc a ningú.

Em puc pasar tot un matí mirant el whatsapp però nigú em parla, i això encara em deprimeix més, perquè m'adono de que no tinc a ningú. Tothom té ganes de que arribi l'estiu, però jo no, tinc molta por de que arribi l'estiu perquè se que em pasaré els 2 mesos de vacances a casa meva, sense fer res i sense poder queda amb el meu grup d'amics, perquè la veritat esque no en tinc, i això m'afecta molt. Mai m'havia imaginat un estiu sense poder tenir amics amb qui quedar quasi cada dia de la semana i pasar-m'ho bé amb ells, però em sembla que aquest cop serà ixí.

L'altre tema és la meva família, amb els meus pares diguem que no tinc una relació bona, practicament no estic ni un dia sencer sense tenir una beralla forta amb me mare i això em posa encara més trista, i amb la meva germana mai he tingut una bona relació.


Jo sóc tímida i la veritat esque explicar tot el que em pasa no se'm dona gens bé, així que perdo si no s'enten gaire, però necesitava explicar tot això a algú.

Ara ja he arribat a un extrem de que res em sembla divertit, no em motiva res, no tinc ganes de quedar ni de fer res i no puc parar de pensar en com he arribat a aquest extrem de sentir-me tant sola i sense motius de ser feliç. Simplement m'he cansat. Però ja estic acostumada a fingir, així que l'únic remei que tinc és continuar fingint.

Per cert, m'estic plantejant anar a un psicoleg del meu institut per poder parlar i a veure si em pot ajudar, però sense que els meus pares ho sapiguen.

Bon dia maca,

Sóc Carlota Portabella, psicòloga d'Interpersonal. Moltes gràcies per utilitzar el consultori.

Dir-te, en primer lloc, que agraïm molt el que has escrit, sabem, pel que has comentat, que no t'és fàcil expressar els sentiments, i tot i així, creiem que ho has explicat molt bé i que segurament molts adolescents es poden sentir molt identificats amb el que tu planteges.

En primer lloc dir-te que ens sembla una molt bona opció que vagis a veure el psicòleg de l'escola. Quan ens trobem en situacions com la que tu comentes, tenir una persona amb qui poder parlar i explicar-li com ens sentim sempre és de gran ajuda. Aprofita aquest recurs, vés a veure la psicòloga i de ben segur que et dóna eines i recursos que et són molt útils per fer front aquesta situació.

En l'adolescència és normal trobar-se en situacions com la que tu ens expliques, el més important és que un cop les detectem intentem fer coses per canviar-les i per sentir-nos millor (i no quedar-nos quiets, "fingint" que no passa res). Tu ja estàs fent els primers passos, que són els més difícils i els més importants, ens has escrit, et planteges anar a veure a la psicòloga... felicitats, ara segueix així, segueix buscant recursos que t'ajudin a solucionar això que et preocupa!

Una cosa que et podies plantejar, si no ho has fet ja, és apuntar-te a algun tipus d'activitat on puguis conèixer gent nova amb qui comparteixis certes aficions, ja sigui un esport, un idioma, un instrument... les activitats que es realitzen fora de l'horari escolar són un bon lloc per conèixer gent, segurament de cara a l'estiu també pots trobar activitats on poder apuntar-te i conèixer gent mentre fas activitats que t'agraden. De vegades, i més quan som tímids, ens costa prendre aquestes decisions, però després, un cop hem fet el primer pas ja tot és molt més senzill.

T'animem a fer això i a parlar amb la psicòloga de l'escola, segur que ella et pot ajudar moltíssim amb totes les coses que ens has plantejat.

Una abraçada!
www.consultajove.cat