Consells per tal de no sentir-me malament al menjar

Hola! Ja fa un temps, vaig enviar una consulta on mes o menys explicava com em sentia i ''la meva història'' per així dir-ho (http://www.adolescents.cat/consultori/ampliacio/2218).

Vaig plantejar-me l'idea de dir-li als meus pares, com hem vas dir que fes, pero de veritat que m'és impossible i se que no ho faré. Vaig plantejar-me també fer els 5 menjars i anar cada dia al gimnàs, i ho vaig fer, pero cada cop vaig reduir més el menjar i si que m'he aprimat 3 kg des de la consulta, però l'últim mes ha estat horrible.

La primera setmana, menjava 500 kcal com a màxim al dia, i feia molt exercici per tant em vaig aprimar bastant, pero el cap de setmana vaig tenir menjar familiar i m'és impossible dir que no a els meus pares a l'hora de menjar o evitar menjar segons que tipus d'aliments, ja que crec que ells pensaran que tinc unes ''conductes estranyes'' i pensaran que si tinc problemes etcetc... Dons, vaig menjar dissabte 1300 i diumenge 1500, vaig engreixar-me 1,3 kg. La següent setmana, menjava gairebé normal (com sempre feia fa un any o així), pero el problema esque ara em sento malament quan paso de 500 o menjo coses amb moltes kcal, i es algo que em fa por ja que abans aixo no em pasava i ho paso ''malament''. La darrera setmana, vaig començar a controlar-me el menjar, dilluns i dimarts, no vaig pasar de 250 kcal pero dimecres per la tarda vaig anar a patinar, i a la tornada en tren anava amb la meva germana hem vaig començar a marejarme una mica i estava cansada, aixi que no li vaig dir res, pero vam comprar unes galetes i vaig menjar-ne, dons vaig menjar més. Els ultims dos dies, vaig menjar 400-500 i vaig aprimar-me algo també. Dissabte va ser horrible, vaig arribar com a les 3000 kcal, pel matí estava sola i vaig començar a menjar de tot el que hi havia per casa, i despres vaig menjar i sopar amb la meva familia... I diumenge vaig estar amb la meva familia també, aixi que vaig menjar 1000-1200.
Aquesta setmana vaig tornar a pujar de pes, i ara, aquesta setmana, porto dos dias menjant 500-600, pero tot ha sigut menjar merda, perque estic sola gairebé tot el dia i ahir no vaig esmorçar ni menjar pero a la nit, vaig menjar nutella i chocolata i bueno. Ahir vaig estar malament per la nit, perque vaig sortir un moment a per la meva avia per la nit amb el cotxe, i vaig veure a tots els nens del meu poble al carrer passant-s'ho bé amb els amics, i jo fa com un mes o dos aixi que no quedo ni res si no es per anar al gimnás, i no nomès perque no quedo i ja, perque les ultimes vagades que ho he fet, m'he tornat abans de l'hora a casa i he acabat malament. Vaig començar a pensar que no vull passar-me tota la meva vida aixi, perque esque per tenir 20 anys i continuar pensant aixi no vull continuar, dons vaig dir que a partir d'avui tornaria a ser la de abans, i aquest matí he pensat que una de les coses que tenia que deixar de fer per tal de pensar com abans, és deixar de pensar en el menjar, dons he esmorçat com ho faria fa 3 mesos i he menjat també igual. Acabo d'acabar de menjar i ja m'estic sentit malament, a part de que ja estic pensant en no menjar el que queda d'avui i demà.

M'estic enrollant molt, pero també necesitava ''ordenar-me'' una mica el cap. No se que fer, de veritat que he intentat fer de tot per tal de deixar de pensar aixi, pero obligar-me a menjar fará que la meva salud continui perfecte com esta ara, pero per diantre no estaré be. La setmana que t'he dit que menjava 250 kcal, ha sigut la millor setmana que he tingut últimament, i estava molt contenta i feliç. Se que tot aixo esta malament, (no vol dir que m'estigui ''autodiagnosticant'', ja que obviament un TCA és una enfermetat molt més greu que tot aixo) i se que no ho hauria de fer, pero no puc evitar-ho. Tinc molt clar que no s'ho dire als meus pares, i no perque no vulgui, si no perque a part que se que no aixo que ''m'esta pasant'' no afectará de forma fisica a la meva salud i no vull preocupar-los, se que per molt que vulgui dir-ho no ho faré al final, així que... hem podríes donar algun consell per deixar de fer tot aixó i tornar a pensar com abans?

Gràcies!

Hola mel! Gràcies a tu per compartir la teva preocupació amb mi, t'has explicat molt bé i això fa que imagini que realment ho estàs passant malament. El problema de la preocupació pel menjar i el pes és, a més de les greus repercussions per la salut que això té, és que t'allunya de la família, els amics i de tot allò que et fa feliç, fent-te sentir sola i angoixada. A més, la preocupació pel pes comença de forma subtil fins convertir-se, en molts casos, en un trastorn de la conducta alimentària sense que la persona se n'adoni, i un cop ha aparegut aquesta malaltia es fa "dueña" de la teva vida. La única manera de recuperar el control de la teva vida i tornar a ser la d'abans és demanar ajuda. Per tot el que m'expliques és molt possible que ja estiguis patint un trastorn de la conducta alimentària, i per això insisteixo en la necessitat de que ho parlis a casa. Oi que si ells tinguessin un problema tu voldries saber-ho per ajudar-los? Ells també volen ajudar-te. Et recordo que tu NO tens la culpa del que t'està passant i et mereixes rebre ajuda, no permetis que la preocupació pel pes t'allunyi de la teva família. Si veus que parlar amb ells és realment difícil pots provar d'escriure'ls una carta o un e-mail per a que el llegeixin quan tu no hi siguis. El que també és important que facis, parlis amb la família o no, és que vagis al teu metge de capçalera i li expliquis què t'està passant. Com que ets major d'edat no cal que t'acompanyi ningú. I estigues ben tranquil·la perquè tot el que parlis amb el metge és confidencial i no li dirà a ningú si tu no vols. El metge et pot derivar a un psicòleg per a que t'ajudi a tornar a pensar com abans. I també pots trucar-nos a Fundació Imatge i Autoestima, t'escoltarem i t'ajudarem: 93 454 91 09. Molts ànims i molts petons!!