Recaiguda complicada.

Hola!
Tinc 17 anys a punt de fer 18 i tinc un problema que creia superat, pero segueix perseguint-me.
Amb 16 anys vaig arribar a pesar 120 kg, amb un IMC de 35 punts.
Vaig decidir perdre pes, de manera saludable i visitant una endocrina i una dietista per controlarme. Però volia declararme a una noia, i aquest proces no era suficientment rapid, aixi que vaig forçar les coses. Em vaig obsessionar molt, deixant de menjar, passant 4 hores diaries o mes al gimnas, i caient (encara que em faci vergonya) en una anorexia nerviosa i en una bulimia purgant i no purgant. En 6 mesos havia perdut 43 kg, pero no de la manera correcta i va repercutirme en temes de salut.
Per acabar-ho d'adobar, la noia em va rebutjar, contribuint a la meva inexistent autoestima i provocant encara mes obsessió.
Després d'un any de depresió continua i de visites a especialistes creia controlat el problema, pero el cas es que encara no em veig gens be fisicament, no estic com m'agradaria i començo a recaure...
Ara mateix, mesuro 1,90 m i peso de 80 a 84 kg, un pes molt variable, i sincerament el pes no m'importa, pero sí com em vegin els altres, i estar en forma i "bo", per contribuir, suposo, a pujar l'autoestima i a ser menys timid.
Que puc fer? Els psicolegs no em donen res en clar i ja no se que fer.
Suposo que nomes vull definir musculatura i marcar "tableta".
A mes, crec que el meu cas podria ser interessant per als vostres lectors, i de fet no m'importaria que el publiquessiu ( fins i tot fotos ) per evitar que altres joves es trobin en la meva situació.
Gracies per avançat i una gran abraçada.

Hola! Gràcies per compartir amb mi la teva situació, pel que expliques imagino que tot aquest tema t'ho fa passar malament i és injust perquè et mereixes viure els teus 18 de manera feliç. Primer de tot, patir una anorèxia nerviosa o la malaltia que sigui no t'ha d'avergonyir. És comprensible que no t'agradi haver-ho patit, però de debò, no t'has d'avergonyir. Tu no has fet res malament i l'anorèxia nerviosa és una malaltia que pot afectar a qualsevol persona, i no importa si és home o dona o l'edat que tingui. A més, t'has explicat molt bé i has demostrat ser molt valent demanant ajuda. Segon, és normal que el rebuig d'una noia faci mal, però en serio, això només vol dir que amb aquella noia no encaixeu, de ben segur que trobaràs d'altres amb les que sí us posareu d'acord. I tercer i molt important, és important que rebis ajuda per poder sentir-te millor i estar bé amb tu mateix, potser amb alguns psicòlegs no ha sortit res en clar, però és important trobar un professional que t'ajudi com necessites. Si necessites parlar truca'ns a Fundació Imatge i Autoestima: 93 454 91 09. Molts ànims i molts petons!!