Ja no puc més... fa dos anys vaig patir trastorns alimenticis i una gran depressió, amb el menjar ja estic bé, menjo de tot i en aquest sentit estic perfecte. Fa un mes vaig esta ingresada a la U.C.A (Unitat de crisis adolescents) durant 20 dias, el motiu no el sé, però no volia anar a l'escola, hem tallava i no tenia ganes d viure, tot s'hem anava de les mans, i la meva autoestima estaba pel terra :( després de tots aquests dies aïllada vaig pensar molt i vaig sortir d'alla amb una mica més de forçes, però no és com un cotxe, és a dir que "li poses gasolina"/ingreses i surts com nou, es una batalla diaria amb tú mateixa i molt costosa. Les coses semblaven millorar fins ara, ns pq però tot s'hem escapa de les mans, cada segon que pasa passo obsessionada amb el meu físic (amb la cara només, amb el cos no) i és per això que durant cada classe surto 3 vegades a plorar, estic tan obsessionada, ademés m'he tornat a tallar, estic deixant de quedar amb el meu novio perq estic tan malament q no tinc ganes de res, no es q hem vulgui morir, esq sento que ja no puc més, ns d'on treure les forçes, vaig a 2 psicologues, a una la visito una vegada a la semana perq com és per ho public no hem pot visitar més dies i a l'altre una vegada al mes, ja els hi he comentat com estic i que no puc més, amb la meva mare tmpoc hem porto gaire b i ningú m'enten, necessito ajuda i ja estic avisant pero ningú m'ajuda ho suficient :( estic cansada d lluitar per res... Q puc fer?<3
Entenc que estàs passant per un moment difícil. La vida té moments molt complicats. Anirem a veure què podem fer perquè estiguis un xic millor cada dia, fins arribar a que vegis els motius suficients que tens per sentir-te satisfeta amb la teva vida.
Jo et diria que és molt important qeu ara segueixis aquestes dues teràpies. Els teus apres estan fent un esforç inmens per ajudar-te. Aprofita i agraeix aquesta ajuda que reps. Potser els teus pares no saben prou què dir-te però estan posant totes les mesures suficients per ajudar-te. Per veure canvis t'hauràs d'anar esforçant a voler veure que hi ha coses que també van bé. Sinó canvies d'olleres i t'encarregues de començar a veure el qeu va bé i totes les alternatives i els mil camins possibles per tirar endavant, ho passaras molt malament. Tens l'ajuda i tot el qeu necessites a les mans, deixa't aconsellar, ajudar i vés fent passets! Així és com un aconsegueix deixar enrera el qeu no ens va bé i sortir enfortits.
Endavant!
Eli Aulet www.interpersonal.cat
Només els moderadors i l'usuari que ha fet la consulta poden publicar-hi respostes.