Hola, el meu problema es que són una persona que no explica mai els problemes i, si ho faig, és perquè realment ho necessito, el problema es que la gent m'ha clavat punyals sense cap mena de motius i això fa mal, molt mal, se que amb el temps es cura però el meu problema es que hem costa molt perdonar a la gent que ha perdut la meva confiança i m'ha fallat, que ha utilitzat els meus punts febles i debilitats que coneixia per atacar-me, gent amb qui jo ho donaria tot, gent a qui he ajudat en situacions en que ningú els entenia, gent que sense mi no haguessin seguit endavant com ho fan ara, gent que a fi de comptes, és com tota la resta, gent que fereix sense pensar en les conseqüències ni el dolor que causa, que no pensen en que apart del dolor físic també existeix l'emocional, psicològic, gent que no pensen en com et poden deixar derumbada, destrossada, per dins i en lo que costa tornar a reconstruir la confiança que t'han fet perdre en tu mateixa.
Dons, després de tants cops, jo ja no sóc capaç de confiar en la gent i, es que se que la gent es necessita entre ella quan hi ha problemes, però jo crec que per això millor tancar-se per no ser ferida, millor no passar els teus problemes a la gent que si confies i estimes, sent així una egoista i fent que es sentin malament, com ara, la poca gent que si ha estat amb mi, no m'ha fallat, amigues i família, el que més mal em fa es que no suportu que la gent pateixi per mi i per tal de que no sigui així, em cal esforç cada dia per dibuixar un fals somriure a la cara i veure la seva felicitat en la seva perquè ells si ho són o perquè volen que jo ho digui i actuu per ells.
Tot s'hem acumula i sento ganes de cridar i alliberar l'energia i sentiments, emocions dins meu que hem destrueixen i sobrepasen. Sóc conscient que quan tinc problemes ho veig tot negre, però esque realement tot es així.
Sóc dislèctica i per aquest motiu sempre he pensat que sóc estúpida, que quan la gent veu que em confonc amb dreta i esquerra em miren amb aquella cara de pensament: deixa-la és gilipolles, que quan faig faltes d'ortografia tot i l'ajuda del corrector m'ho retreuen tot i saber que això no es tan fàcil de controlar, per ells si és lo més senzill però per mi no i això sembla que ningú ho enten i, encara em fa sentir pitjor per no poder controlar i solucionar, penso que mai podré ser tan bona com ells per aquest motiu sense poder aconseguir mai el que jo vulgui, així que, perquè intentar-ho.
He patit bulling que també m'ha afectat molt de gent que havia compartit tota l'infancia com a germanes i que mai hagues imaginat, també d'altres que si van unir.
He vist com per culpa de la crisi hem hagut d'anar a judici perquè paguessin el meu pare tot un any que li devia de treballar. He vist com els diners causaven la renuncia de la única cosa que em feia feliç i hem donava llibertat per expressar-me i alliberar-me, el ball i, tot i que ara ja puc seguir amb la meva passió hem sentu fatal per passar per davant la meva felicitat al benestar econòmic de la família. Diners que podrien servir per coses més importants.
He sentit com, per culpa de les critiques m'he odiat a mi mateixa i arribat a castiganr-me a mi mateixa amb el menjar. He viscut com aquest problema de no menjar creava tensió i discussions entre jo i la família. He sentit com, per culpa meva, al explicar tot el que hem passava al meu germà gran, li causava dolor i plorava per com he arribat a aquest punt, causant preocupació i sentin com, amb els meus problemes que he compartit amb ell li causava dolor, per tan millor tencar-se.
Actualment tinc novio, però penso que no sóc suficient per ell, que és mereix algú millor que jo, que sóc massa càrrega, massa complicada, i que serià més feliç amb la noia de qui tinc gelos, que crec que amb ella si tindria una millor relació que no la nostra i que, inconscientment, vaig ficant obstacles en la relació, trobat problemes on no n'hi han pel fet de pensar que són insuficient per ell i molts altres pensament que no compartire pel fet de que crec que si m'ajudes amb tot això ja serà molt d'arair.
Portu molt de temps així, amb autoestima baix, potser des del bulling que vaig patir ja farà 5 anys i que va ser el detonant del meu punt de vista actual. Només demanar-te ajuda amb els crits del meu interior ja que, em conec lo suficientment com per saber que d'aqui poc, totes aquestes emocions em sobrepassaran causant que ensorri tot el que hem queda de felicitat al meu voltant.
InterPersonal Data: 01/04/2015 18:20
Hola! Sóc l'ELi AUlet. Psicòloga d'Interpersonal.
Expliques situacions amb les que és natural que hagis passat mal moment. Hi ha circumstàncies a la vida que a vegades poden portar cert patiment fins que un decideix que tot i les bufetades de la vida, decidirà tirar endavant. Crec que ets una persona lluitadora i a l'hora també és natural que en algun moment hagis o tinguis la sensació de que no pots més. Però si busques i mires enrera sempre acabes trobant els teus recursos per tirar endavant,no? Segur qeu si mires enrera, tot i veure els moments que expliques també pots veure com has fet per tirar endavant, encara que a vegades hagi estat sense massa ajuda.
Per això t'animo i et felicito per haver seguit endavant.
Per altra banda, sento que ara mateix t'estàs exigint molt i no et permets un mal moment. A tots ens agrada estar feliços però la vida no és sempre així. Què creus qeu pots aprendre de les crisis? a cuidar-te? a comprendre't? a perdonar-te? Tot això i moltes coses més!! Busca-ho, és molt important trobar un sentit i un aprenentatge a tot el qeu ens va passar. No et quedis encallada pensant que ets tu a la unica a qui li passen coses! A tots ens passen més o menys les mateixes coses: por, vergonya, desentesos, decepcions dels altres, etc. Les vides dels altres no són tan meravellos com les veiem quan estem passant una mala temporada.
Comença a estr agraïda per tot el que tens. La gent que et queda, el teu nòvio, els teus familiars...etc. Gaudeix d'ells i disfruta de la relació. I, potser, quan tinguis un mal dia et pots comprar la teva llibreta on anotar com et sents i parlar amb tu mateixa. Els altres hi són i també poc a poc pots anar escollint amb qui obrir-te més, però també és important parlar amb tu mateixa i tenir una bona relació.
Disfruta de la vida tal com bé. Cultiva la paciència per les males èpoques i confia en qeu tot es tornarà a posar a lloc! Fes plans per a disfrutar de la vida i per estar amb les persones de les que no tens dubtes qeu són importants!! I quan les coses no vagin bé, respira i no prenguis decisions , deixi que tot es vagi posant a lloc i concentra la teva energia en altres coses. I balla, balla molt si és el que t'agrada. No cal anar sempre a classe, els passions que portem dins un mateix les pot practicar i ho hem de fer. Segur que ets més creativa del que et penses, només et cal un xic d'esforç i disciplina per obrir el youtube i posar-te a ballar per tu mateixa.
Cuida't amb petites coses i apunta cada dia els coses que va bé. No grans coses, molt i molt petites, com per exemple qeu faci un bon dia, que hagis tingut un moment per descansar, que hagis rigut un moment a la classe amb els teus companys, etc. Això és la vida!
Endavant
ELi Aulet www.interpersonal.cat
Només els moderadors i l'usuari que ha fet la consulta poden publicar-hi respostes.