Hola Laura 1421! Sóc l'Elisabet Aulet. Psicòloga d'Interpersonal. Entenc que és una situació dura per tots dos poder gestionar el dol de la mort del pare del teu nòvio. Com dius, per ell és molt dur i a vegades no tenim els recursos necessàris per a poder fer front a la situació. És molt natural i a més és molt saludable que expressi la tristesa, fins i tot que plori. A la nostra societat a vegades ho han ocultat el fet d'ensenyar que estem tristos, però ho hem d'expressar i parlar, quan poguem i estiguem preparats, perquè és la millor manera per a poder anar elaborant una pèrdua tan important com és al d'un pare. És natural el seu canvi en l'estat d'ànim, està encaixant la situació com pot i es donen aquests canvis d'humor en el dol. De cop i volta una cosa t'hi pot fer pensar i et desfàs!! Entenc que pugui ser complex de comprendre des de fora i que per tant a vegades et generi ràbia aquest descontrol, però a vegades la parella és una oportunitat per aprendre a tenir paciència i deixar espai personal i a les emocions. Per a sostenir-ho millor, t'anirà bé combinar moments d'estar amb ell, sobretot quan ell t'ho demani i també moments per divertir-vos junts, però també tingues moments per tu sola, per poder tenir el teu espai i poder també controlar les teves emocions. D'altra banda, el sexe a vegades l'entenem de manera diferent noies i nois. Has de saber que els nois no necessiten més sexe que els noies, els dos en necessitem igual, ni que demanen sexe epr utilitzar-nos. Això són mites, no és cert. Pels nois el sexe és una manera de sentir-se estimats i desitjats i una forma d'arribar a intimar amb la parella. Les noies potser ho fem més parlant i expressant les emocions, però ni una ni altra forma està millor que l'altre, simplement són diferents i hem d'aprendre a acceptar aquestes diferències. D'altra banda, si tu no estàs preparada per fer-ho amb ell, digua-li, no has de córrer si no en tens ganes. Et díria, en resum, que no et sentis utilitzada, cuida el teu espai i sigues un recolzament més per ell durant el dol. Seria allò de: "un día por ti, otro por mi". Ànims! Eli Aulet www.interpersonal.cat/fcbk.Elisabet Aulet Psicòloga