una noia preocupada pels estudis, molt és poc.

Hola! Si us plau és molt important.
A veure, jo estic estudiant un CFGS d'educació infantil, el 2n any.
Tinc 21 anys fets recentment i l'any que ve m'agradaria estudiar psicologia.
He de dir que no em sé espavilar. Que tinc pànic a fer certes coses i sempre quan em fa molta por ho fan els meus pares. Tot i que ells no tenen ni estudis, me mare és "ama" de casa i el meu pare treballa com un comdenat per alimentar-nos a la meva família i a mi, que som 4, el meu germà encara estudia secundària.
Mai he treballat i em fa molta por. Mai m'havia plantejat anar a l'universitat, no em veia capaç, però ara tinc aquest desig.
Els meus pares estan totalment en contra que continuï estudiant, el meu pare està fart de mi, també hem de tenir en compte que casa meva tot el dia són baralles i la majoria segons ells és culpa meva. Estan farts de mi i jo d'ells.
Si l'any que ve no estudio jo em moro. No sé què faré.
Ara que l'any que ve m'agradaria estudiar psicologia, m'he tingut que espavilar per força, i he trucat (morint-me de vergonya, però ho he fet) i no m'aclareixen res.
Les universitats que són públiques necessites un 8, i jo no sé si arribaré al 8 del cicle formatiu..., en el cas que tingués que fer sele per arribar al 8, no crec que aprovés ja que no estic preparada....
Les universitats que necessites menys d'un 8 jo no les puc pagar.
De fet no en puc pagar cap, però privades menys.
Com ho puc fer? jo estic molt perduda. Jo necessito ajuda. Demano ajuda els mestres d'ara però no me la donen. Estic en contacte amb una persona de no sé que de la joventut i no obtinc el què m'agradaria saber i vaig al psicòleg i ella em diu que tranquil·la que em centri en el grau superior que estic fent ara...
però com entendràs no puc parar de pensar en els meus estudis.......
necessito ajuda, consells, no sé....

Hola!

Doncs et proposo una cosa: per a aconseguir grans reptes has de dividir-los en passos molt petits perquè sinó semblen reptes impossibles.

Entenc que la psicòloga et digui que et centris en el cicle formatiu d'ara prequè sense això no podràs seguir endavant.

Per tant una de les coses importants és que t'esforcis en treure la millor nota possible.

A part d'això, el camí a ser psicòloga pot portar el seu temps i si creus que no et pots espavilar serà difícil, per tant,has de començar a fer petites coses per a poder-te espavilar.

Et proposo que:

Facis una llista amb totes les coses que creus que no pots fer.
Ordenis la llista de les coses més fàcils a les més difícils.
Comencis a preprar-te per fer la cosa més senzilla de la llista.

I et recordo que no tot surt a la primera, per tant, no et rendeixis. I si fas que els teus pares facin les coses per tu, tu no n'aprendràs mai... i com més posposis la decisió de comenár a fer les coses per tu mateixa més et costarà perquè es farà més gran tot plegat. Per tant, t'animo a que comencis per allò que et sembli difícil però més senzillet.

UN petonàs ben fort!

Elena Crespi i Asensio - Psicòloga
Fbk: elenacrespipsico - @tarongesenceres
www.interpersonal.cat