Problemes en l'amor, l'autoestima, la família, en la meva vida en general.

Hola,
Sóc una noia de 16 anys de Barcelona. Escric aquí perque ningú m'escolta. Realment no se ben be que estic consultant, pero aquí ho teniu:
No sóc guapa, ni intel.ligent, sóc tímida, estranya... El fet es que jo dic no crec en "l'amor a primera vista", pero en realitat ho faig, perquè sóc tan estúpida de caure-hi. Tinc l'autoestima a zero i llavors el fet de que un noi em miri més de dos segons, em fa caure, m'imagino un món amb ell, pero en realitat no conec ni el seu nom. Estic sola, no tinc germans, no tinc amigues. Desitjaría tenir una amistad vertadera, cosa que mai he tingut i que es impossible perque com he dit sóc molt estranya i em sento totalment invisible.
El que he dit anteriorment que em pasava, clarament m'ha tornat a pasar, pero aquest noi, jo pensava que quan em mirava pel passadis em veia realment a mi i aixo em feia sentir visible, la millor sensació del món. Pero no es aixi, m'he ilusionat, no se ni el seu nom, pero era una raó per despertarme cada dia, perque ja no em queda res. Avui ha canviat tot. El món, el destí, el karma o qui sigui, a fet que jo m'enteri i vegi que ni em mira, que esta per les típiques noies guapes, populars, amb una figura perfecta i llestes. M'ha destrossat, pero igualment volia veure com estava amb ella. Sí, li tinc enveja, perque es el que sempre he volgut ser jo: llesta, admirada pels demes, segura de si mateixa, guapa, popular...
El pitjor d'aixo es que no li puc explicar com em sento a ningu, perque no tinc a ningu, i el dolor m'esta matant i nomes fa dues hores que ha passat.
Per què idealitzo a una persona?
Per què em sento tan sola?
Per què ningú m'escolta?
Per què no li agrado a ningú?
Per què no puc ser com jo vui i vestirme com jo
Per què sóc tan diferent a la meva família?
Per què no vui formar part d'ella?
Mil gràcies per llegir això, siguis qui siguis, necessitava algú que m'escoltes...
Petons - פּ

Hola guapa! Gràcies per confiar en nosaltres i explicar-nos com et sents...

Potser la resposta a totes les preguntes que et fas és molt senzilla... perquè tu no t'estimes ni et valores.

Si vols ser llesta, segura, admirada pels demés i guapa... primer has de fer unes quantes coses:

començar a trobar coses per les quals admirar-te a tu mateixa, agradar-te com ets
fer aquelles coses que et facin sentir bé per estar més segura

Si fas aquestes dues coses, segur que desprendràs millor energia cap als altres.

Potser també necessites situar-te i trobar l'entorn que vagi amb tu. POtser les noies i els nois populars no són suficients per tu, tu ets molt més que algú que vol ser popular i has de trobar aquelles persones que encaixen amb tu, que tinguin el teu mateix estil i gustos... i quan algú és especial (com segurament tu ets) la gent popular de la classe és massa normal perquè us pugueu entendre. Has de buscar algú com tu, amistats que tinguin els mateixos gustos que tu, la mateixa manera de pensar, de somriure...

Espero que això t'animi i tajudi a trobar el teu lloc!

Una abraçada!

Elena Crespi i Asensio - Psicòloga
Fbk: elenacrespipsico - @tarongesenceres
www.interpersonal.cat