Hola Stay strong!
Sóc la Mariona Busto, psicòloga d'Interpersonal. Gràcies per la confiança!
Què dur és el que ens expliques! Si t'ha deixat fa dos mesos, és normal que encara el trobis a faltar molt, i més si el veus cada dia! Les relacions que han estat importants, no es poden oblidar, però arriba un moment que un pot recordar-les sense tant de dolor. No desesperis perquè aquesta ànsia no dura sempre.
Una altra qüestió és la que ens expliques respecte al fet de vomitar i de tallar-te. Això són senyals que parlen del teu malestar, de l'ansietat, del difícil que et resulten les coses... Ara, després que aquest noi t'hagi deixat has pogut veure que no n'hi ha prou amb l'enamorament per superar-ho. Fixa't que si la teva felicitat depèn únicament de que tinguis una relació, això et fa una mica esclava. La teva felicitat no pot dependre d'una altra persona sinó de tu mateixa, perquè si no, no seràs lliure.
De vegades, vomitar o tallar-se és una manera desesperada de buscar treure's l'ansietat de sobre. I, com segur que ja saps, només s'aconsegueix en el moment però el problema i el dolor psicològic continuen. Per la nostra experiència, això són coses molt difícils de superar sol. T'aconsellem que ho parlis amb algú de confiança i demanis ajuda. Es necessita molt de coratge per demanar ajuda, ho sabem, però val la pena. Què tal si vas a veure al teu metge de capçalera i li expliques? No deixis que la desesperança et guanyi. Et mereixes ser feliç!
Una abraçada ben forta i molts ànims!
Mariona Busto
www.consultajove.cat
