ESTATS UNITS

Hola!!! A veure, intentaré ser breu però no sé si podre. Tinc varies coses per dir:
1. moltíssimes gràcies per la feina que feu i per pensar amb els adolescents i donar-nos un portal on tot sigui del nostre interès, gràcies!!!
2. Ara ve la consulta:
Des de fa ja un temps que m'agradaria MOLT MOLT MOLT anar a estudiar a Estats Units, és com un somni. Ara faig 3r d'eso i m'agradaria anar a primer de batxillerat o així. Sóc una persona molt oberta i adaptable amb molta facilitat per l'anglès ja que tinc família anglesa, així es podria dir que tinc el perfil perfecte per anar-hi, però aquí esta el problema: sóc un caos. Sóc terriblement desordenada i desorganitzada, ho perdo tot, arribo tard... i això no els dóna confiaça als meus pares per deixar-m'hi anar, aixíue m'han dit un NO, però ho vull aconseguir i porto com un any i mig provant de mil maneres diferents per canviar i començar a donar-lisconfiança als meus pares de que em puc espavilar tota sola, ho he intentat tant com he pogut però sempre acabo tornant a caure. A més a més està ña qüestió econòmica, val molts diners i m'agradaria guanyar-ne jo una part perquè els meus pares no ho hagin de pagar tot, però tampoc em veuen suficientment responsable per cuidar nens petits i totes aquestes coses per guanyar diners (la veritat és que els entenc perquè soc un caos). I ara em direu, "doncs el que has de fer és esforçar-te per arreglar el teu desordre!" però és que això m'ho ha dit la meva família, jo, els meus amics... i ho intento però no hi ha manera. Així que:
1. Em podrieu donar consells i coses que m'ajudin a demostrar als meus pares que soc suficientment responsable?
2. Com puc guanyar diners a la meva edat?

MOLTÍSSIMES GRÀCIES!!! (sento haver-me enrotllat tant però és que aquest és un tema MOLT important per a mi)

Petons Adolescents!!!

Hola Lilly,

Moltes gràcies per la teva consulta i les teves paraules!

És genial que tinguis tan clar el teu objectiu i t'animo a lluitar tan com puguis per aconseguir-lo! Per altra banda, també hauràs de reconèixer que (de moment) la possibilitat que es porti a terme també depèn dels teus pares.

Ells t'han dit que no et veuen prou responsable. A vegades la paraula "responsable" queda massa ambigua. Per què no intenteu asseure'us tots plegats i definir-la millor? És a dir, posar conductes concretes que demostrarien als teus pares que estàs assolint responsabilitat. Ex: Portar al dia totes les feines d'escola / Administrar-te la paga (i no demanar-los més diners) / Fer una tasca de la llar cada setmana ...
Potser així podreu valorar millor si tens o no el grau de responsabilitat que ells consideren oportú per ajudar-te a cumplir aquest somni. I també tu tindràs més clar què s'espera de tu i com ho pots fer.

Per altra banda, actualment fins als 16 no és legal treballar, pots inentar fer alguna classe particular, fer de cangur, repartir alguns fulletons de publicitat d'algun establiment que coneguis... Es tracta que la gent del teu entorn sàpiga que t'interessa fer alguna feineta. Ja veuràs com amb el boca-orella t'aniran arribant propostes.

Una abraçada bonica i molts ànims!!!
Laia Sala
www.consultajove.cat