Egocèntrica

Hola, la meva consulta va en relació a la meva personalitat. Sóc una persona que sol caure bé, encara que ja tenc les etiquetes de "sarcàstica", "la empollona", "la diccionari", "la calculadora", etc.

A continuació em disposo a explicar el motiu d'aquestes etiquetes.

Des de petita ha estat una noia força introvertida. Sempre m'ha apassionat l'art, llegir i estar sola amb els meus pensaments. Des de sempre he hagut de patir els comentaris dels meus companys de classe respecte a les meves notes, ja que sempre he tret notes excel·lents i he estat la classe d'alumne que tot professor vol. El problema vengué quan als 11 anys em feren les proves de coeficient intel·lectual i varen donar positiu: sóc superdotada. Des d'aquest moment molta gent em va deixar de tractar igual perquè "era superior a ells" (odio aquesta expressió i, sincerament, no la compartesc). Quan vaig començar l'institut vaig fer un canvi radical i vaig començar a ser més "popular". Vaig començar a fer amics, i més amics, i més... I vaig descuidar-me dels estudis. No vaig arribar a l'extrem de suspendre, però si que vaig baixar el nivell.

Tot pareixia "perfecte" ja que ningú es ficava amb jo per ser superdotada, però jo no em sentia bé amb mi mateixa. Fingia ser qui no era. Així que fa 1 any i mig vaig tornar a ser jo. Vaig tornar a escoltar la música que m'agradava, vestir com volia i opinar el que realment pensava. Ah, i vaig tornar a començar a estudiar de veritat! Però aquest canvi també va suposar la pèrdua de totes les meves amistats. No els agradava que jo m'oposàs a opinions seves, o que m'interessàs més per la física o l'astronomia, que no per mirar fotos de "tios buenos".

Però tampoc vaig tenir tanta mala sort i vaig tornar a recuperar una amistat que havia fet al començar l'institut, que passava pel mateix que jo. A més, també és superdotat, així que entenia perfectament com em sentia. Vàrem fer un grup d'amics, més grans que jo, els quals ens interessen les mateixes coses i compartim mateixos gustos i humor.

En canvi, amb el grup de classe no ens duim gens bé. La relació és insuportable! No són més que un conjunt d'individus ignorats i despreciables que només miren pel seu bé i el benestar del seu mòbil. Res mes. I no suporten que jo participi a classe amb temes que vagin més allà de "quin jersei em poso demà?", "estic bo/na?". Molta gent adulta m'ha comentat que paresc molt més gran per les coses que sé i per la meva manera de parlar, així que em sent una mica desplaçada. A més, degut a que la meva mitjana de notes és, més o manco de 9'8, la gent es pren el luxe d'utilitzar-me de calculadora, diccionari o full de respostes. I deprés no entenen els meus comentaris sarcàstics cap a les seves persones.



Després de veure un poc la meva trajectòria, vaig a exposar els meus dos problemes.


1. Què puc fer per què els comentaris que faci la gent respecte a la meva intel·ligència no m'afectin? No vull que em tractin més com un enciclopèdia, o que em critiquin per utilitzar un vocabulari que ells no comprenen.


2. Aquest és més complicat... Sóc egocèntrica, molt. Quan passen coses al meu voltant em sorprenc adonant-me que inmediatament penso que jo hi estic implicada. Sempre vull que la gent (sobretot adulta, i més els professors) xerrin de mi. Necessito com una espècia d'aprovació i no ho suporto més. M'adono que sempre vull ser el centre d'atenció amb el sentit que vull que la gent m'admiri per les meves capacitats. Un exemple, quan fem una redacció vull que la professora comenti com ho he fet en veu alta a classe, per així la gent vegi que sóc "especial". Odio ser així! Vull deixar de preocupar-me de si no destac... Aquí és part del problema. Sona molt narcisista, però en tots els projectes que em proposo, destaco. A classe sóc la que treu més bones notes en tot: Matemàtiques, Física, Anglès, Història, etc. Fora de l'institut també destac amb la dansa. Vaig començar a dedicar-m'hi més profundament, i he aconseguit treure'm un grau de 6 anys en només 2. També he guanyat diversos concursos de dibuix i literaris. A més de concursos d'anglès. Ah! He quedat seleccionada de 12.000 persones per una beca per anar a estudiar a Canadà...
Estic farta de "fer-ho tot bé", però també em fa por no ser "la millor". No suport viure amb aquesta angoixa... No vull viure pensant en ser la millor, no vull pensar en si fallaré a algú si no trec 10 als exàmens...



Moltíssimes gràcies per aguantar tot aquest testament, espero resposta aviat.

Hola!

Sóc la Laia Sala, psicòloga d'Interpersonal. Moltes gràcies per exposar tan detalladament la teva situació.

De la primera pregunta, tu només pots canviar la primera part. És a dir, només pots treballar com t'afecten els comentaris dels teus companys. De la seva reacció, no te'n pots fer responsable!

Crec que és important que cadascú sàpiga qui és, quins són els seus punts forts i els seus punts febles i crec que tu n'ets una bona coneixedora. Tinc la sensació que hi ha una part de tu que t'agrada molt, la cultives, i això és genial!
Però per altra banda, també reconeixes que tens un punt egocèntric, que t'agrada que els altres parlin de tu, i sobretot crec que busques la seva aprovació i admiració. És cert que a tots ens agrada que ens reconeguin allò que fem bé, però en el moment en què necessitem que ens ho reconeguin tot...
Tot i que dius que ets egocèntrica, crec que tens la mirada ficada en els altres, és a dir, en com els altres et veuen a tu. Potser m'equivoco, però pel que dius,, els treballs els realitzes buscant "destacar" sobre els altres. Potser hauries de canviar la visió i prendre't els deures i els treballs com un repte per tu. Què puc fer per aprendre més? Què puc provar de fer diferent? En què puc innovar? (busca allò que et porti dificultats, perquè t'estimularàs molt més, encara que no arribis a la perfecció, et serà molt més enriquidor, ja veuràs).

A més, et proposo un experiment: Intenta cada dia comentre un error. Per exemple: comet alguna errada a classe, equivoca't a l'hora de pagar a algun establiment, fes malament una multiplicació, falla en algun dels exercicis de dansa,.... Porta un registre dels teus errors diaris i també de com t'has sentit en fer-los durant dues o tres setmanes i observa si hi ha canvis.

Veuràs com et sentiràs més lliure per ser qui ets ;)

Espero haver-te tranquil·litzat una mica.
Una abraçada!
www.consultajove.cat