Holaaa
Primer de tot vull que cregueu fermament en això que us dic: sóc lletja. De petita vaig patir bullying per culpa d'això. Tant el meu cos, com la meva cara i la meva veu són horribles. No m'infracaloro ni res eh, sóc així. No tinc res de bo. Per tant per començar no sóc una persona GENS atractiva.
El meu problema és que em fa vergonya sortir al carrer, mirar la gent als ulls, estar en llocs amb molta gent... és un estat d'incomoditat permanent. Segur que a vosaltres us semblarà una tonteria, i és que ho és, però a mi m'afecta moltíssim al meu dia a dia i m'impedeix de ser feliç. He passat per molts mals tràngols, als 15 aquest 'problema' va aparèixer quan em va començar a agradar un noi. Ara en tinc 16 i encara m'agrada. Parlem pel fb però no ens hem vist mai en persona. Llavors en conèixer-lo em vaig començar a capficar en això (abans ser mínimament guapa no em servia de res, tot i que ja sabia que era fea), ja que vull agradar-li però no sé com fer-ho pq faig fàstic (toth ho pensa) i és impossible que agradi a ningú (o si més no a qui vull agradar, que el tiu és un xic superficial).
Provo de no pensar-hi però sóc una persona molt dèbil, vulnerable, tot m'afecta, i sempre tinc al pit aquest neguit. Gràcies a gent propera he après a acceptar-me a mi mateixa però sempre evito miralls per no acabar en plena depressió. Què puc fer per no pensar-hi? A part d'això, em preocupa el fet que és TOTALMENT IMPOSSIBLE q
Primer de tot moltes gràcies per la teva consulta.
Dir-te que entenc que has treballat amb aquest tema i que has aconseguit resultats. Molt bé!
Sento que has passat situacions on t'ha afectat més aquesta situació.
Jo et recomanaria que segueixis amb aquesta linia de treballar per acceptar-te . Quan ho fem també ens cuidem més per dins i per fora i llavors a part d'estar més satisfeta amb tu també ap`rendràs a teure partit del teu físic i d'allò que si que tens de bonic. T'ho dic, perquè a vegades, en aquestes situacions tendim a fixar-nos més en el que no ens agrada.
Si tu millores encara una mcia més en acceptar-te els altres t'acceptaran. Comença més per un mateix. I sembla que pots trobar els forces i els ganes per treballar més en aquesta direcció. Tu ets una persona valiosa. Saps per que`ho ets? més enllà del físic pots aportar molt. Això també ho has de descobrir.
Envolta't d'aquella gent que et fa sentir bé i comença 't a recordar el valor que tens! No et descuidis ni la minima part de tu que té valor.
Endavant bonica!
ELi Aulet www.interpersonal.cat
Només els moderadors i l'usuari que ha fet la consulta poden publicar-hi respostes.
