Em sobrepassa, no se ni que coi posar aqui, nomes vull respostes o aolucions o alguna cosa, jo que se, tot esta malament, tot esta al limit, cualsevol cosa, i desborda.

La vaig cagar moltissim, ell era genial, m'agrada, y en part era correspost, pero vaig anar massa rapid i el vaig presionar. Sempre buscaven de mi alguna cosa, i jo els hi donava, pero ell no ho feia, i jo vaig interpretar que si. Viu lluny, a tres zones, i se que si pogues veurel un altres dia podria arreglarho, no soc mal noi, ni m'agrada anar rapid, pero es el que he apres d'experiencies anteriors. Si li mostres a ell com soc, se que aniria tot be. El problema es la distancia, no puc presentarme alla aixi com aixi sense ser titllat d'assetjador. Vull arreglarho. Fa mooooolt temps que no em sentia aixi, si no es la primera vegada. Vull dir, mai abans havia estat disposat a tractar el meu TOC ni la meva bulimia, i molt menys els traumes sexuals, per poder fer la meva vida compatible amb la d'algú altre. Va ser només un moment d'orgull, arrogancia i, sobretot, desconcert. Si soc sincer, m'han deixat diners a la tauleta de nit, m'han acusat de causar anorexia en un parell de nois i he estat en situacion molt complicades. I amb ell se que podria ser tot normal, nomes necesitaria un altre dia, un de sol. No vull obsessionarmhi, nomes una segona oportunitat, es un petit error, vaig ferli un peto ignorant que mel rebutjes, un error tant petit no pot destrossar totalment totes les possibilitats, no? No soc un pavo adoleescent, he estat amb 43 homes i he passat per moltes coses, pero... No se, mai una relacio simple i unicament amorosa, sempre purament sexuals o amb una relacio afectiva construida sobre el sexe. Com puc estar tan confus?
Sempre he volgut fugir de tota aquesta merda on estava ficat i estar "in love with somebody" com cualsevol altre persona, i va i cuan puc, la cago, va ser una cagada colossal, es dificil, el peto va desencadenar un munt de reaccions per part dels dos, i a cada una jo ho feia pitjor. Em suicido o que? No podre tenir mai una relacio normal, no podre ser com la resta, sempre diferent, sempre especial, sempre sol, perturbat, sempre nalalt, traumat, ingressat i mil coses mes. Agafes un ganivet i un tallet a cada canell, banyereta calenteta i au, jo sol no puc ammb tot, i cada bocí d'esperança, mocupo jo mateix d'esclafarlo. Que cony passa amb mi?

Hola! Sóc l'ELi Aulet. Psicòlgoa d'Interpersonal.

Llegint el teu mail m'arriba la sensació de que estaves desbordat quan el vas escriure. No se si des d'aquell moment hi ha ahgut ni que sigui un xic de millora en tu mateix. Ni que sigui un xic més de serenitat...

Les sensacions negatives van i venen i les hem de deixar passar. Potser encara no s'ha resolt aquella situació, però a vegades és adequat deixar passar unes hores, uns dies...i tot va agafant una forma mé s suportable.

A vegades al moment tot sembla més trascendental, però t'asseguro que no ho és. L'exercici de prendre distancia de les situacions que ens fan mal funciona. Es tracta simplement d'escriure un moment com ens sentim, de sortir a passejar, a córrer, a canviar d'activitat ...etc

Buscar la serenitat que no la felicitat.

Si vas treballant per solucionar tot el que expliques et sentiràs més satisfet amb tu i amb la teva vida. Potser és hora que et tractis bé i veuràs com a poc a poc els coses van canviant. Potser apareixerà un dia més negatiu que altre però poc a poc millorarà.

Potser no cal oblidar perquè les experiències ens donen aprenentatge, però si passar pàgina. SI el teu passat no t'agrada , treballa per un present i un futur millor. Busca ajuda si convé! Jo et suggereixo la consulta jove d'Interpersonal. Pots mirar la web i demanar informació. Envolta't d'activitats i gent que t'aporti benestar. Tot va arribant llavors.

Una abraçada

Eli Aulet www.interpersonal.cat