Hola Anthony931! Sóc l'ELisabet Aulet. Psicòlgoa d'Interpersonal.
Doncs primer de tot felicitar-te per reconèixer el que et passa! Entenc que assumir responsabilitats al fer-se gran a vegades pot semblar complicat. Però realment de complicat s'hi torna quan un vol evitar-ho, el que seria la teva posició.
De fet de totes maneres no tens més opció que créixer. La vida és així. Si tu decideixes a poc a poc anar fent passos i assumint les responsabilitats i autonomia que un jove i adult va agafant serè fàcil i veuràs com van desapareixent les teves pors. Si , per altra banda, decideixes seguir sent un nen i mantenir un rol infantil serà molt complicat. Veuràs que la gent del teu entorn avança, que la gent assumeix carreres professionals, nous amics, es treu el carnet de cotxe, té parella, descobreix nous llocs del món...etc, i tu no podràs.
Si et quedes apalancat l'unic que faràs serà acumular un sentiment de fracàs que no serà cert. Si t'arremangues les manigues i poc a poc , dia a dia, vas fent el que et correspon, et sentiràs satisfet i veuràs que no és tan dur avançar!
Endavant
Eli Aulet www.interpersonal.cat
